Diferència entre les revisions de "Jacques-Louis David"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [[Wikimedia Commons]] alberga | + | * [[Wikimedia Commons]] alberga contengut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Jacques-Louis_David Jacques-Louis David]''' |
[[Categoria:Pintors]] | [[Categoria:Pintors]] | ||
Revisió de 13:39 22 feb 2018
| Jacques-Louis David | |||
|---|---|---|---|
| David_Self_Portrait.jpg | |||
| Autorretrat | |||
| Nacionalitat: | Francés | ||
| Ocupació: | Pintor | ||
| Naiximent: | 30 d'agost de 1748 | ||
| Lloc de naiximent: | París | ||
| Defunció: | 29 de decembre de 1825 (als 77 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Brusseles | ||
Jacques-Louis David (París, França; 30 d'agost de 1748-Brusseles, Bèlgica; 29 de decembre de 1825) fon un pintor francés de prou influència en l'estil neoclàssic. Buscà l'inspiració en els models escultòrics i mitològics grecs, basant-se en la seua austeritat i severitat, que quadrava en el clima moral dels últims anys del antic règim.
Més tart David aplegà a ser un actiu participant en la Revolució francesa aixina com amic de Maximilien de Robespierre; en realitat fon el líder de les arts baix la República Francesa. Empresonat despuix de la caiguda de Robespierre del poder, més tart s'allinià en l'adveniment d'atre règim polític, el de Napoleó. Fon en esta época quan desenrollà el seu 'Estil Imperi', notable per l'us de colors calits a l'estil venecià.
Entre els seus numerosos alumnes cap destacar a Antoine-Jean Gros, Anne-Louis Girodet de Roucy-Triosson i el més conegut de tots, Jean Auguste Dominique Ingres. Açò li feu ser el pintor més influent de l'art francés del sigle XIX, especialment en les pintures acadèmiques.
Obres
Les seues principals obres són:
- La mort de Séneca, 1773, Petit Palais, París
- Sant Roc intercedint davant la Verge per la curació dels empestats, 1780, Museu de Belles Arts, Marsella
- El dolor i els llaments d'Andròmaca sobre el cos d'Héctor, 1783, École nationale supérieure des Beaux-arts, París
- Belisari, 1784, Museu del Louvre, París
- El jurament dels Horacis, 1784, Museu del Louvre, París
- La mort de Sòcrates, 1787, Museu Metropolità d'Art, Nova York
- Lavoisier i la seua esposa, 1788, Museu Metropolità, Nova York
- Els lictors portant a Brut els cossos dels seus fills, 1789, Museu del Louvre, París
- La comtesa de Sorcy-Thélusson, 1790, Alte Pinakothek, Múnich
- El jurament del Joc de Pilota (esbossos de 1791), Museu nacional del castell de Versalles
- La mort de Marat, 1793, (Museus reals de Belles Arts de Bèlgica, Brusseles)
- Les sabines (quadro relacionat en la llegenda romana del rapte de les sabines), 1799, Museu del Louvre, París
- Napoleó creuant els Alps, 1799, Museu Nacional del Castell de Malmaison, Yvelines
- Madame Récamier, 1800, Museu del Louvre, París
- La coronació de Napoleó, 1805-1807, Museu del Louvre, París
- Retrat de Napoleó en el seu gabinet de treball, 1812, Galeria Nacional d'Art, Washington DC
- Leònides en les Termòpiles, 1814, Museu del Louvre, París.
Galeria
Retrat de Pio VII (1805)
.PNG)
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contengut multimèdia sobre Jacques-Louis David