Diferència entre les revisions de "Dansa de la Jota"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Estes danses apareixen a finals del [[segle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, van a haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la '''Jota'''. | Estes danses apareixen a finals del [[segle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, van a haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la '''Jota'''. | ||
| − | La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera (Tavernes de la Valldigna), la cofrentina, la moixentina (Moixent), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres. | + | La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina, la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 18:57 10 jul 2015
És un ritme i moviment que naix en terres valencianes i que s'expandix rapidament per tota la Península Ibèrica degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo mon l'acceptà molt gustosament.
Estes danses apareixen a finals del segle XVIII, tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, van a haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la Jota.
La jota valenciana recorda als balls de saló pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera (Tavernes de la Valldigna), la cofrentina, la moixentina (Moixent), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres.
Bibliografia
- Oller, Mª Teresa; Marti, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones Universitat Politecnica de Valéncia. Valéncia 1998