Diferència entre les revisions de "Tonya"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Ingredients == | == Ingredients == | ||
| − | + | *Farina 1 Quilo. | |
| − | + | *Sucre 250 g. | |
| − | + | *Oli 200 g. | |
| − | + | *Ous, 6 unitats. | |
| − | + | *Rent 100 g. | |
| − | + | *Ralladura de llima o taronja. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Elaboracio == | == Elaboracio == | ||
| − | |||
El proces d'elaboracio tambe es molt variat, pero despres d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que unfle la pasta, despres dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa. | El proces d'elaboracio tambe es molt variat, pero despres d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que unfle la pasta, despres dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa. | ||
Revisió de 03:36 12 maig 2009
La Tonya es un dolç tipic valencià que s'elabora durant tot l'any.
Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del Xuquer la nomenen pa d'aire o pa de vent. En Xixona son tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en Biar fan les "tonyes de creïlla" que incorporen pure de creïlla en la massa abans de ficar-les al forn.
En unes atres localitats escalden la farina en oli molt calent abans de pastar-les com en Oriola i en uns atres llocs tambe afigen mel.
Ingredients
- Farina 1 Quilo.
- Sucre 250 g.
- Oli 200 g.
- Ous, 6 unitats.
- Rent 100 g.
- Ralladura de llima o taronja.
Elaboracio
El proces d'elaboracio tambe es molt variat, pero despres d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que unfle la pasta, despres dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa.
La forma es redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn.