Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llínea 2: Llínea 2:




Alguns verps d'a conjugació que termina en -er son naixer, creixe, mereixer i pareixer.
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer .
 
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: bullir, collir, cosir, eixir, fugir, morir,obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir son irregulars con canvi d'O a U.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: bullir, collir, cosir, eixir, fugir, morir,obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir son irregulars con canvi d'O a U.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"

Revisió de 23:53 11 gin 2015

Els verps incoatius son els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.


Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer .

Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius son pocs: bullir, collir, cosir, eixir, fugir, morir,obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir son irregulars con canvi d'O a U.

Present d'indicativo Present de subchuntivo
Servixsc Servixca
Servixes Servixques
Servix Servixca
Servim Servim
Serviu Serviu
Servixen Servixquen