Diferència entre les revisions de "Clasificació de les llengües romàniques"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popu...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
| − | Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar ( | + | Les '''llengües romàniques''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost al llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants ampraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques. |
Revisió de 15:35 4 gin 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost al llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants ampraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.