Diferència entre les revisions de "Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana"
m (Valencian pàgina traslladada FGV a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) |
|||
Llínea 48: | Llínea 48: | ||
[[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]] | ||
+ | [[Categoria:Transport en la Comunitat Valenciana]] |
Revisió de 13:15 24 dec 2014
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), es l'organisme públic depenent de la Generalitat Valenciana que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la Comunitat Valenciana des de 1986, data en la que va assumir les competències de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) de titularitat estatal.
FGV te dos ret diferenciades en la Comunitat Valenciana, una en Valéncia i les seues rodalies i un atra en Alacant i les seues rodalies.
História
L'any 1986 la Generalitat Valenciana va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia.
Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de giner de 1987 va gestionar la totalitat de la ret traspassada el juny de l'any anterior.
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínees que son les següents:
- Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau
- Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol
- Valencia-Pont de Fusta - Bétera
- Valencia-Pont de Fusta - Llíria
- Valencia-Jesús - Vilanova de Castelló
- Alacant - Dénia
No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'Ademús (Ara nomenada Empalme) i la de Sant Isidre. El traçat d'este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram Sant-Isidre - Valéncia-Jesús i la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. Ademés FGV va encarregar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
Aixina el 9 d'octubre de 1988 es va inaugurar el primer túnel del metro de Valéncia en noves parades en el com son:
- Beniferri
- Campanar-La Fe
- Turia
- Angel Guimerà
- Plaça Espanya
- Jesus
- Patraix
- Hospital
Este túnel va permetre l'unió de les llinees del nort i sur i va generar les llinees 1 i 2 de FGV.
- Línia 1 : Bétera - Villanueva de Castelló
- Línia 2 : Líria - Torrent
Mentrestant el tram Valéncia-Pont de Fusta - Ademús (Empalme) va a ser tancat al transit en la promesa de reconvertir-lo en un modern tramvia.
L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.
L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,
- MetroValencia a la xàrcia de Valencia Ciutat i la seua àrea metropolitana.
- Tram (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínees en els 2 núcleus.