Revolució francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seua época i supongué la conquista del poder per la burguesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clero. Esta revolució marcà la fi de l'Edat Moderna i el començament de l'Edat Contemporànea

Context

A finals del sigle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava baix l'Antic Règim. Era, puix, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

Inicis

França patia una crisis de facenda segut a que havia apollat a la revolució americana per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren a el trinquet de pilota de París on crearen l'Asamblea Nacional.

Primera fase

La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), passà quan els membres del Tercer Estat realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en París, una revolta simbolisada per l'asalt de la Bastilla. L'Assamblea Constituent, en 1791, aprovà la primera constitució francesa.

Segona fase

La segona etapa fon la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a Àustria sense èxit on volien trovar-se en l'eixècir austriac. Tot açò desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a Rovespiere. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

Tercera fase

La última etapa, la del Directori (1795-1799) consolidà el poder de la burguesia per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, Napoleó Bonaparte que acabaria sent [[Napoleó III] que feu un colp d'estat en (1799) en el que finalisà el periodo revolucionari.