Morfologia (llingüística)

La morfologia (del grec μορφ-, morph ['forma'] + λογία logia ['tractat']) en el camp de la llingüística, és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la lexicologia. La morfologia estudia la faixó en qué els morfemes es combinen per a formar els lemes, ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la sintaxis estudia llors relacions o funcions en una frase o oració.

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més chicotetes de la sintaxis, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes en les atres per mig d'una série de regles. Els parlants del valencià, per eixemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del valencià reconeixen estes relacions a partir de llor coneiximent tàcit de les regles de la formació de les paraules en valencià. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o série de regularitats) en la manera en qué les paraules es formen a partir de les unitats més chicotetes. Est és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la llingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de llors llengües.

Així els trets que considera la morfologia en la seua anàlisis són:

• els morfemes, siguen flexius o afixos
• la categoria gramatical de les paraules
• el paradigma que forma una paraula variable
• els diferents alomorfs permesos en un context
• les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de llengua analítica i llengua sintètica

Vejau també

• Morfologia del valencià