Diferència entre les revisions de "Anarquia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'la im' a 'l'im')
Llínea 15: Llínea 15:
 
Així, l'anarquia seria l'associació o organisació d'individus que voluntàriament establixen les seues pròpies institucions [[autogovern|autogovernades]].<ref>Sobre anarquia i organisació:
 
Així, l'anarquia seria l'associació o organisació d'individus que voluntàriament establixen les seues pròpies institucions [[autogovern|autogovernades]].<ref>Sobre anarquia i organisació:
 
*En l'ensaig [http://www.lahaine.Org/pensament/que_anarquismo.Htm Quin significat tindrà demà l'anarquisme?], Colin Ward escriu: {{cita|[...] Em pareix important subrallar, com vaig fer fa ya 20 anys en el llibre ''Eixa anarquia nostra de cada dia'' que l'anarquia no és una teoria de la utopia, sino de l'organisació.}}
 
*En l'ensaig [http://www.lahaine.Org/pensament/que_anarquismo.Htm Quin significat tindrà demà l'anarquisme?], Colin Ward escriu: {{cita|[...] Em pareix important subrallar, com vaig fer fa ya 20 anys en el llibre ''Eixa anarquia nostra de cada dia'' que l'anarquia no és una teoria de la utopia, sino de l'organisació.}}
*En [http://antorcha.net/biblioteca_virtual/politica/definicion/anarquismo.Html La nostra definició d'anarquisme], Chantal López i Omar Cortéz comenten:{{cita|Tenim llavors que, segons la nostra opinió, la lluita dels anarquistes no se centra, com a mal se supon, a crear o conformar sistemes idílics o utòpics de dificilíssima o impossible realisació, sinó tan sols a superar els obstàculs que vicien, frenen o distorsionen el lliure desenroll de la immensa pluralitat de grups conformants de la no menys immensa pluralitat de comunitats contingudes en una societat determinada.}}</ref> Històricament, la tendència a l'anarquia com a objectiu polític s'ha expresat a través del [[anarquisme]].<ref>L'anarquia com a orde polític:
+
*En [http://antorcha.net/biblioteca_virtual/politica/definicion/anarquismo.Html La nostra definició d'anarquisme], Chantal López i Omar Cortéz comenten:{{cita|Tenim llavors que, segons la nostra opinió, la lluita dels anarquistes no se centra, com a mal se supon, a crear o conformar sistemes idílics o utòpics de dificilíssima o impossible realisació, sinó tan sols a superar els obstàculs que vicien, frenen o distorsionen el lliure desenroll de l'immensa pluralitat de grups conformants de la no menys immensa pluralitat de comunitats contingudes en una societat determinada.}}</ref> Històricament, la tendència a l'anarquia com a objectiu polític s'ha expresat a través del [[anarquisme]].<ref>L'anarquia com a orde polític:
 
*{{cita|La anarquia és la màxima expressió de l'orde, basat en coses naturals, sense coaccions ni violència.|[[Elisée Reclus|Reclus]]}}
 
*{{cita|La anarquia és la màxima expressió de l'orde, basat en coses naturals, sense coaccions ni violència.|[[Elisée Reclus|Reclus]]}}
 
*{{cita|La llibertat no és la filla, sino la mare de l'orde.|[[Pierre-joseph Proudhon|Proudhon]]}}</ref>
 
*{{cita|La llibertat no és la filla, sino la mare de l'orde.|[[Pierre-joseph Proudhon|Proudhon]]}}</ref>

Revisió de 17:42 11 jun 2013

La paraula anarquia deriva del grec anarchia, de anarchos 'no sobirà'.[1] Designa l'absència de poder públic, és a dir la situació política o social en la que cap individu eixercix poder coactiu (autoritat o govern obligatori), sobre atres.

Les connotacions de la paraula varien dràsticament segons es considere esta absència de coacció: be com a un orde lliure desijable, be com a un caos a evitar. És un sinònim de acràcia, pero no ho és de anomia.

Política

L'anarquia és aquella forma de vida política (sistema jurídic i model econòmic) fonamentada en institucions i pactes voluntaris -sense coacció- entre individus sobirans,[2] i en el rebuig a tota institució involuntària (ex. el Estat).[3]

Així, l'anarquia seria l'associació o organisació d'individus que voluntàriament establixen les seues pròpies institucions autogovernades.[4] Històricament, la tendència a l'anarquia com a objectiu polític s'ha expresat a través del anarquisme.[5]

Referències

  1. Prefix An, que significa 'no' o 'sense', i substantiu archos, que significa 'diligent' o 'sobirà'. Veja:
  2. Sobre la sobirania individual o propietat d'un mateix:
  3. Un credo anarquiste, per Larry Gambone
  4. Sobre anarquia i organisació:
    • En l'ensaig Quin significat tindrà demà l'anarquisme?, Colin Ward escriu:
      [...] Em pareix important subrallar, com vaig fer fa ya 20 anys en el llibre Eixa anarquia nostra de cada dia que l'anarquia no és una teoria de la utopia, sino de l'organisació.
    • En La nostra definició d'anarquisme, Chantal López i Omar Cortéz comenten:
      Tenim llavors que, segons la nostra opinió, la lluita dels anarquistes no se centra, com a mal se supon, a crear o conformar sistemes idílics o utòpics de dificilíssima o impossible realisació, sinó tan sols a superar els obstàculs que vicien, frenen o distorsionen el lliure desenroll de l'immensa pluralitat de grups conformants de la no menys immensa pluralitat de comunitats contingudes en una societat determinada.
  5. L'anarquia com a orde polític:
    • La anarquia és la màxima expressió de l'orde, basat en coses naturals, sense coaccions ni violència.
    • La llibertat no és la filla, sino la mare de l'orde.

Enllaços externs