Diferència entre les revisions de "Legió Estrangera"
m (Jose2 pàgina traslladada Llegio estrangera a Llegió estrangera sense deixar una redirecció: Correcció ortogràfica) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Escomençava [[abril]] de 1831 quan el rei [[Lluïs Felip]] firmà el decret. La fundacià de la | + | Escomençava [[abril]] de [[1831]] quan el rei [[Lluïs Felip]] firmà el decret. La fundacià de la '''Llegió Estrangera''' matava dos pardals d'un tir: en ella [[França]] s'afirmava en el nort d'[[Africa]] i se treya de damunt a gran quantitat de refugiats "indesijables". Com ham, no preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa. |
| − | Ingressaven quins ya no tenien res que perdre: | + | Ingressaven quins ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anonim, part d'una maquinaria feta per a vencer o morir. "La Llegió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "[[França]] és la nostra mare", cant l'himne. |
| − | Tingueren el seu batisme de foc en [[Argelia]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, | + | Tingueren el seu batisme de foc en [[Argelia]] a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, després del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts. |
== El mit == | == El mit == | ||
| − | La llegenda no tardà en creixer: allã¡ llunt, en fortins perduts en les arenes del Sahara, un grup de gent en el que donava cabuda tant un | + | La llegenda no tardà en creixer: allã¡ llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor. |
| − | En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la pelicula Beau Geste (1939). | + | En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la pelicula Beau Geste ([[1939]]). |
| − | Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu | + | Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap Arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits. |
| − | Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ( | + | Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores després ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Llegió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat. |
[[Categoria: Unitats militars]] | [[Categoria: Unitats militars]] | ||
Revisió de 19:00 18 set 2013
Escomençava abril de 1831 quan el rei Lluïs Felip firmà el decret. La fundacià de la Llegió Estrangera matava dos pardals d'un tir: en ella França s'afirmava en el nort d'Africa i se treya de damunt a gran quantitat de refugiats "indesijables". Com ham, no preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.
Ingressaven quins ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anonim, part d'una maquinaria feta per a vencer o morir. "La Llegió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "França és la nostra mare", cant l'himne.
Tingueren el seu batisme de foc en Argelia a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, després del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.
El mit
La llegenda no tardà en creixer: allã¡ llunt, en fortins perduts en les arenes del Sahara, un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.
En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà Hollywood en la pelicula Beau Geste (1939).
Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap Arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.
Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons (Mèxic), en abril de 1863, quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores després ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Llegió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.