Diferència entre les revisions de "Protoevangeli de Jaume"
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''. El '''protoevangeli de Jaume''' es un evangeli apòcrif, escrit prov...».) |
|||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. A més, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant al que passa en la resta dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits son del segle X o posteriors. | El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. A més, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant al que passa en la resta dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits son del segle X o posteriors. | ||
| − | El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat l'any [[1958]], conegut com | + | El manuscrit més antic es un papir de finals del [[segle III]] o inicis del [[segle IV]] trobat l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]]. |
A mijos del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, a més de testimonis indirectes. | A mijos del [[segle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisa díhuit manuscrits diferents, a més de testimonis indirectes. | ||
Revisió de 05:55 30 ago 2013
El protoevangeli de Jaume es un evangeli apòcrif, escrit provablement cap l'any 150. A pesar de mai no fon inclòs entre els evangelis canònics, recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les esglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de Maria, la localisació del naiximent de Jesús en una cova o el martiri de Zacaries, pare de Joan Batista.
Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al llatí i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'Evangeli segons Marc.
Data i autoria
El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage esmenat aquí es, segons la tradició, Jaume, el germà de Jesús, identificat per alguns com Sant Jaume el Menor apòstol.
Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el segle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i a més ignorava l'hebreu, dons va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. Es molt provable també que usara com a fonts els evangelis de Mateu i Lluc.
Transmissió
El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de manuscrits implica un gran interés pel text. A més, hi han traduccions al siríac, a l'etíop, a la llengua copta, al georgià, a l'eslau antic, a l'armeni, a l'àrap, a l'irlandés i al llatí. Semblant al que passa en la resta dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits son del segle X o posteriors.
El manuscrit més antic es un papir de finals del segle III o inicis del segle IV trobat l'any 1958, conegut com Papir Bodmer V perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a Gènova.
A mijos del segle XIX, el text actual fon definitivament fichat per Konstantin von Tischendorf, qui utilisa díhuit manuscrits diferents, a més de testimonis indirectes.
Influencia posterior
Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant per els noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida després ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.