Diferència entre les revisions de "Vivers"
(Pàgina nova, en el contingut: « El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de Valencia per la seua hist...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valencia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica. | ||
| − | + | La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia. | |
| − | + | Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el [[Palau del Real]] i varen ser utilisats com a vivers almenys des de [[1560]], quan [[Felip II]] va encomanar una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez. | |
| + | |||
| + | Finalment en [[1810], el Palau del Real fon enderrocat enmig del conflicto en la França napoleónica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació Provincial de Valencia]]. | ||
| − | El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona | + | El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”. |
Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana. | Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana. | ||
Revisió de 17:34 12 jun 2013
El Jardí de Vivers, Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de Valencia per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.
La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.
Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el Palau del Real i varen ser utilisats com a vivers almenys des de 1560, quan Felip II va encomanar una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.
Finalment en [[1810], el Palau del Real fon enderrocat enmig del conflicto en la França napoleónica per motius de defensa. En 1869 els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la Diputació Provincial de Valencia.
El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.
Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.