Diferència entre les revisions de "Cordillera dels Andes"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''Cordillera dels Andes''' es una cadena montanyosa d’Amèrica del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | |
| − | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en | + | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Perú, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut. |
S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà. | Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà. | ||
| − | Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en | + | Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] son corts en recorregut i menuts en caudal, degut a que en la regio montanyosa andina les plujes son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundancia portada pels vents alisis, que produixen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina. |
| − | Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes | + | Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’Atlàntic pels rius Negre i Japurá, que son tributaris del [[Riu Amazones]]. |
| − | [[Categoria:Geografia]] | + | [[Categoria:Geografia d'Amèrica]] |
Revisió de 21:27 16 set 2009
La Cordillera dels Andes es una cadena montanyosa d’Amèrica del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de Panamà. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de Chile, els Andes s’estenen en cadenes paraleles per Argentina, Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. En Veneçuela es dividix en tres cadenes diferents.
Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Perú, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, Argentina i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut.
S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.
Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en Equador; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre Argentina i Chile; i l’Aconcagua (6.959 m), en Argentina, la montanya mes alta del continent americà.
Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la Patagonia, i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l'Oceà Pacífic son corts en recorregut i menuts en caudal, degut a que en la regio montanyosa andina les plujes son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundancia portada pels vents alisis, que produixen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.
Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel Riu Orinoco; i en l’Atlàntic pels rius Negre i Japurá, que son tributaris del Riu Amazones.