Diferència entre les revisions de "Riojano pre-castellà"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella. | Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella. | ||
| − | Després de l'incorporació a [[Castella]], La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental cridada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul lo. | + | Després de l'incorporació a [[Castella]], La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental cridada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo". |
---- | ---- | ||
Revisió de 12:58 31 jul 2012
El riojano pre-castellà és la varietat més occidental del romanç navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja (i en el nort de l'actual Soria). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del sigle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella.
Després de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els sigles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental cridada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".
Característiques
Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)
Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)
Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)
Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)
En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)
En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)
Referències
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177
Est artícul ha segut traduït a llengua valenciana del corresponent artícul de la Wikipedia per a la Uiquipèdia.