Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Paridae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''páridos''' ('''Paridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que inclou els '''carboneros''' i '''herrerillos''', i que es distribuïxen per [[Europa]], [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Norteamérica]].  
Els '''páridos''' ('''Paridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que inclou els '''carboneros''' i '''herrerillos''', i que es distribuïxen per [[Europa]], [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Norteamérica]].  


Llínea 9: Llínea 8:
Estos pardals són principalment [[espècies]] menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els  {{convert|10|to|22|cm|in|abbr=on}}. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.<ref name=EoB>{{cite book |editor=Forshaw, Joseph|author= Perrins, C.|year=1991|title=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|publisher= Merehurst Press|location=London|pages= [https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/202 202]–203|isbn= 1-85391-186-0}}</ref> Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als [[comederos per a pardals]]s en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments.
Estos pardals són principalment [[espècies]] menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els  {{convert|10|to|22|cm|in|abbr=on}}. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.<ref name=EoB>{{cite book |editor=Forshaw, Joseph|author= Perrins, C.|year=1991|title=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|publisher= Merehurst Press|location=London|pages= [https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/202 202]–203|isbn= 1-85391-186-0}}</ref> Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als [[comederos per a pardals]]s en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments.


 
[[Categoria:Famílies d'aus]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Paridae]]

Revisió de 22:15 7 jul 2026

Els páridos (Paridae) són una família d'aus paseriformes que inclou els carboneros i herrerillos, i que es distribuïxen per Europa, Àsia, Àfrica i Norteamérica.

Els membres euroasiàtics i africans d'esta família es denominen «herrerillos», mentres que les espècies nortamericanes es diuen «chickadees» (onomatopèyic, derivat del seu distintiu «chick-a dee dee dee» senyal d'alarma)[1] o «titmice». El nom titmouse es registra a partir de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, compost pel nom anglés antic de l'au, mase (protogermánico *maison, neerlandés pixes, alemà Meise), i tit, que denota alguna cosa menut. La primera grafia, «titmose», va rebre l'influència de rata en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.[2] Els emigrants a Nova Zelanda presumiblement varen identificar algunes de les aus superficialment similars del gènero Petroica de la família Petroicidae, els petirrojos australians, com a membres de la família dels herrerillos, donant-los el títul de tomtit, encara que, de fet, no estan emparentades.

Estos pardals són principalment espècies menudes, fornidas, de bosc, en pico curt i robust. Algunes tenen cresta. La seua llongitut oscila entre els Plantilla:Convert. Són aus adaptables, en una dieta mixta que inclou llavors i insectes.[3] Moltes espècies viuen en les afores de les vivendes humanes i acodixen fàcilment als comederos per a pardalss en busca de fruts secs o llavors, i deprenen a prendre atres aliments.

  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Merriam
  2. Douglas Harper (© 2001-2015). «titmouse (n. )».
  3. Perrins, C. (1991). Forshaw, Joseph (ed.). Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 202–203. ISBN 1-85391-186-0.