Diferència entre les revisions de "Yungas"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Calilegua01.jpg|right|thumb|250px|<center>'''Yungas''' en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]</center>]] | [[Image:Calilegua01.jpg|right|thumb|250px|<center>'''Yungas''' en la província de [[Jujuy]], [[Argentina]]</center>]] | ||
| − | Les '''Yungas''' (de quechua ''yuncas'', regió insalubre de clima càlit i humit, també ''Yunca'') es la regió que es troba en abdos costats de la Cordillera dels Andes des de els 500 a 2300 metros sobre el nivell del mar (segons Javier Pulgar Vidal). | + | Les '''Yungas''' (de quechua ''yuncas'', regió insalubre de clima càlit i humit, també ''Yunca'') es la regió que es troba en abdos costats de la [[Cordillera dels Andes]] des de els 500 a 2300 metros sobre el nivell del [[mar]] (segons Javier Pulgar Vidal). |
Es tracta d'una zona de transició entre les terres altes andines i les selves orientals. Als voltants, es caracterisa per una ecozona neotropical. El clima es plujos, humit i càlit. | Es tracta d'una zona de transició entre les terres altes andines i les selves orientals. Als voltants, es caracterisa per una ecozona neotropical. El clima es plujos, humit i càlit. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Ecorregions Mundial de Vida Silvestre == | == Ecorregions Mundial de Vida Silvestre == | ||
| − | El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] ha delineat tres ecorregions yungas | + | El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] ha delineat tres ecorregions yungas a lo llarc del costat oriental dels [[Andes]]. |
| − | El nort se nomena '''Yungas peruanes''', que es troba totalment dins de [[Perú]] i s'esten casi a tot | + | El nort se nomena '''Yungas peruanes''', que es troba totalment dins de [[Perú]] i s'esten casi a tot lo llarc del païs. Les '''Yungas de Bolivia''' es troba al centre, sobre tot en [[Bolivia]], pero en part del sur del [[Perú]]. |
El riu Inambari es el llímit entre les Yungas de [[Perú]] i les Yungas de [[Bolivia]], ya que les yungas del nort i sur del dit riu tenen clares diferencies ecològiques. | El riu Inambari es el llímit entre les Yungas de [[Perú]] i les Yungas de [[Bolivia]], ya que les yungas del nort i sur del dit riu tenen clares diferencies ecològiques. | ||
Revisió de 17:10 22 set 2011
Les Yungas (de quechua yuncas, regió insalubre de clima càlit i humit, també Yunca) es la regió que es troba en abdos costats de la Cordillera dels Andes des de els 500 a 2300 metros sobre el nivell del mar (segons Javier Pulgar Vidal).
Es tracta d'una zona de transició entre les terres altes andines i les selves orientals. Als voltants, es caracterisa per una ecozona neotropical. El clima es plujos, humit i càlit.
Els boscs de les Yungas son molt diversos, des de boscs de terres baixes humides de bosc semprevert montà. El terreny, format per valls, senders fluvials i rieres de montanya, es extremadament resistent i variada, lo que contribuix a la diversitat ecològica i molta riquea.
Ecorregions Mundial de Vida Silvestre
El Fondo Mundial per a la Naturalea ha delineat tres ecorregions yungas a lo llarc del costat oriental dels Andes.
El nort se nomena Yungas peruanes, que es troba totalment dins de Perú i s'esten casi a tot lo llarc del païs. Les Yungas de Bolivia es troba al centre, sobre tot en Bolivia, pero en part del sur del Perú.
El riu Inambari es el llímit entre les Yungas de Perú i les Yungas de Bolivia, ya que les yungas del nort i sur del dit riu tenen clares diferencies ecològiques.
Les Yungas del sur comença en el sur de Bolivia i continúa cap al nort d'Argentina . Esta regió de bosc humit esta compresa entre la regió seca del Gran Chaco a l'este i la regió de gran altitud nomenada Puna a l'oest.
Flora i fauna
Les Yungas está format per valls, ple de canals d'aigua i rieres on la gent cultiva fruïtes, plantacions de cítrics, també es comú el cultiu de la canya de sucre . La flora de les Yungas consistix principalment d'arbres de fulles perennes. La regió te moltes boscs d'orquidies.
En les Yungas, habiten una serie d'animals, ells son: el tapir, el pecarí, el agutí, el lobito de riu, la mustela roja, el mono caí, el yaguareté, el rabosot de mont, el huró major, el coatí, los cuyes, la marmosa, el rabosot roig,el gat de pajonals i aus.