Diferència entre les revisions de "Joan Segura de Lago"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
[http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago] | [http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectes valencians]] | ||
Revisió de 14:13 10 ago 2010
Joan Segura de Lago, Algemesí 1911 - Valéncia 1972
Joan Segura de Lago va nàixer a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.
Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.
Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. “Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.
Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”
Lo Rat Penat
També accedí a Lo Rat Penat i va ser president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, després de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.
Atres treballs
Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.