Diferència entre les revisions de "Llet"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Milk 001.JPG|thumb|200px|<center>[[Got]] de Llet</center>]] | [[File:Milk 001.JPG|thumb|200px|<center>[[Got]] de Llet</center>]] | ||
| − | La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]]. | + | La '''llet''' (del [[llatí]] lacte) és un líquit [[blanc]], segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels [[mamífer|mamífers]] per a alimentar a les cries. La seua composició principal és [[aigua]], [[caseïna]], glòbuls de [[greix]] i [[lactosa]]. |
| + | |||
| + | La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la [[glucosa]] i l'[[insulina]]. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre. | ||
| + | |||
| + | Actualment, la llet que més s'utilisa en la producció de derivats làcteus és la de [[vaca]] (per les propietats que posseïx, a la cantitat que s'obté, agradable sabor, fàcil digestió, aixina com la gran cantitat de derivats obtinguts). No obstant, no és l'única que s'explota. També estan la llet de [[cabra]], [[Ruc|ruca]], [[egua]], [[gamell|gamella]], entre unes atres. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 15:56 7 set 2025
La llet (del llatí lacte) és un líquit blanc, segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per a alimentar a les cries. La seua composició principal és aigua, caseïna, glòbuls de greix i lactosa.
La seua principal funció és la de nutrir a les cries fins que siguen capaces de digerir atres aliments, ademés de protegir el seu tracteo gastrointestinal contra patogens, toxines i inflamació i contribuir a la seua salut metabòlica regulant els processos d'obtenció d'energia, en especial el metabolisme de la glucosa i l'insulina. Esta capacitat és una de les característiques que definixen als mamífers. És l'únic aliment que ingerixen les cries dels mamífers (chiquet de pit en el cas dels sers humans) fins al destete. La secreció làctea d'una femella en els dies anteriors i posteriors al part es diu calostre.
Actualment, la llet que més s'utilisa en la producció de derivats làcteus és la de vaca (per les propietats que posseïx, a la cantitat que s'obté, agradable sabor, fàcil digestió, aixina com la gran cantitat de derivats obtinguts). No obstant, no és l'única que s'explota. També estan la llet de cabra, ruca, egua, gamella, entre unes atres.
Referències
- Bushill, J. H. y Wright, W. B. 1964. «Some physical methods of assessing the effects of processing on the structure and properties of milk». J. Soc. Dayry Technol., 17:3
- Grande Covián, Francisco. Alimentación y nutrición. Barcelona: Ediciones Salvat, 1985. Obra de divulgación sobre la alimentación y nutrición humana
- Leche. Real Academia Española. «leche». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)
- Varnam y Sutherland (1994). «Milk and Milk Products Technology». Chemistry and Microbiology (Chapman and Hall, NY)
Bibliografia
- Alaís, C. (1971). Ciencia de la Leche. México, D.F., Compañía Editorial Continental
- Badui Dargal, Salvador (2006). Química de los Alimentos. México, Pearson Educación. ISBN 970-26-0670-5
- Fawcet, D. W. y Jensh, R. P. (1999). Compendio de histología. McGraw Hill
- Fox, P. F. y P. L. H. McSweeney (2003). «Volumen 1: Proteínas». (anglés). Diario Avanzado de Química. Londres, Reino Unido, P. F. Fox Elsevier Applied Science. ISBN 0-306-47271-6
McGee, Harold (2004). On Food and Cooking (Revised Edition). Scribner. ISBN 0-684-80001-2.
