Diferència entre les revisions de "Alfred Werner"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Alfred Werner''' ([[Mulhouse]], [[Alsàcia]], abans en [[Alemanya]], actualment en [[França]]; [[12 de decembre]] de [[1866]] - † [[Zuric]], [[15 de novembre]] de [[1919]]) fon un [[químic]] [[Suïssa|suís]], professor de la [[Universitat de Zuric]] i guanyador del [[Premi Nobel de Química]] en l'any [[1913]] per propondre la configuració en [[octaedre]] dels complexos de [[Metal de transició|transició metàlica]]. | '''Alfred Werner''' ([[Mulhouse]], [[Alsàcia]], abans en [[Alemanya]], actualment en [[França]]; [[12 de decembre]] de [[1866]] - † [[Zuric]], [[15 de novembre]] de [[1919]]) fon un [[químic]] [[Suïssa|suís]], professor de la [[Universitat de Zuric]] i guanyador del [[Premi Nobel de Química]] en l'any [[1913]] per propondre la configuració en [[octaedre]] dels complexos de [[Metal de transició|transició metàlica]]. | ||
| − | Werner va desenrollar les bases del [[complex metàlic]] modern. Fon el primer químic inorgànic en guanyar el [[Premi Nobel]], de fet, l'únic abans de l'any [[1973]]. | + | Werner va desenrollar les bases del [[complex metàlic]] modern. Fon el primer químic inorgànic en guanyar el [[Premi Nobel]], de fet, l'únic abans de l'any [[1973]]. |
| − | + | ||
| + | En l'any [[1913]] va ser guardonat en el [[Premi Nobel|Premi Nobel de Química]] en reconeiximent del seu treball sobre l'acoplament d'àtoms en les molècules per les quals ha obert noves portes en investigacions anteriors i ha obert nous camps d'investigació especialment en química inorgànica. | ||
| + | |||
| + | En [[1914]] va descobrir l'exol, una sal de [[cobalt]], el primer compost quiral que no contenia àtoms de [[Carbono]]. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | * Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur, Lehrbuch der Stereochemie (1904) | ||
| + | * Ueber die Konstitution und Konfiguration von Verbindungen höherer Ordnung (1914) | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Alfred Werner}} | {{Commonscat|Alfred Werner}} | ||
Última revisió del 19:16 6 feb 2026
Alfred Werner (Mulhouse, Alsàcia, abans en Alemanya, actualment en França; 12 de decembre de 1866 - † Zuric, 15 de novembre de 1919) fon un químic suís, professor de la Universitat de Zuric i guanyador del Premi Nobel de Química en l'any 1913 per propondre la configuració en octaedre dels complexos de transició metàlica.
Werner va desenrollar les bases del complex metàlic modern. Fon el primer químic inorgànic en guanyar el Premi Nobel, de fet, l'únic abans de l'any 1973.
En l'any 1913 va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en reconeiximent del seu treball sobre l'acoplament d'àtoms en les molècules per les quals ha obert noves portes en investigacions anteriors i ha obert nous camps d'investigació especialment en química inorgànica.
En 1914 va descobrir l'exol, una sal de cobalt, el primer compost quiral que no contenia àtoms de Carbono.
Obres[editar | editar còdic]
- Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur, Lehrbuch der Stereochemie (1904)
- Ueber die Konstitution und Konfiguration von Verbindungen höherer Ordnung (1914)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfred Werner.