Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Coscoll"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Estic ampliant enllaços en artículs nous i modificant alguns termes botanics.
Llínea 16: Llínea 16:
}}
}}


El '''coscoll''' ('''''Quercus coccifera''''') és un arbust perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.
El '''coscoll''' ('''''Quercus coccifera''''') és un arbust [[perennifoli]] de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]], molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.


== Descripció ==
== Descripció ==
Llínea 26: Llínea 26:
- [[Flor|Flor]]: [[Monoic|monoic]], florix en la [[primavera]] ([[març]]-[[maig]]), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.
- [[Flor|Flor]]: [[Monoic|monoic]], florix en la [[primavera]] ([[març]]-[[maig]]), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.


- [[Fruit|Fruit]]: tipo [[Núcula|núcula]], fruït sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.
- [[Fruit|Fruit]]: tipo [[Núcula|núcula]], fruit sec indehiscent, [[bellota]] menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.


- Soca: fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.
- [[Tronc|Tronc]]: [[Corfa|corfa]] fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.


== Hàbitat ==
== Hàbitat ==
Llínea 36: Llínea 36:
== Taxonomia ==
== Taxonomia ==


''Quercus coccifera'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] i publicat en el ''Species Plantarum'' en l'any [[1753]].
''Quercus coccifera'' fon descrit per [[Carles Linneo|Linnaeus]] i publicat en el [[Species Plantarum]] en l'any [[1753]].


== Etimologia ==
== Etimologia ==


- '''Quercus''': nom genèric [[llatí]] que designava tant al [[roure]] com a la carrasca.
- '''Quercus''': nom genèric [[llatí]] que designava tant al [[roure]] com a la [[carrasca]].


- '''coccifera''': epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit ''Kermes vermilio'' sobre esta planta, usat per a traure tint [[roig]] (carmesí).
- '''coccifera''': epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit [[Kermes vermilio]] sobre esta planta, usat per a traure tint [[roig]] (carmesí).


== Subespècies, varietats i hibridacions ==
== Subespècies, varietats i hibridacions ==

Revisió de 05:16 23 jul 2025

Coscoll

Archiu:Quercus coccifera 1.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fagales
Família Fagaceae
Gènero Quercus
Espècie Quercus coccifera
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Quercus coccifera range.svg
Distribució natural


El coscoll (Quercus coccifera) és un arbust perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.

Descripció

El Quercus coccifera és un arbust punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte.

- Fulla: simples, alternes, dures i coriariàcees, de forma ovada a llanceolada, en el marge espinós. L'anvers és vert fosc i lluent; el revers, més pàlida i llaugerament pelut.

- Flor: monoic, florix en la primavera (març-maig), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.

- Fruit: tipo núcula, fruit sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.

- Tronc: corfa fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil despuix de tall o incendi.

Hàbitat

Espècie típica del matoll mediterràneu, sobre sols calcaris, secs i pobres. Pot dominar formacions sanceres (coscollars) o conviure junt a carrasques, llentiscles i romers. És molt resistent a la calor i la sequera.

Taxonomia

Quercus coccifera fon descrit per Linnaeus i publicat en el Species Plantarum en l'any 1753.

Etimologia

- Quercus: nom genèric llatí que designava tant al roure com a la carrasca.

- coccifera: epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l'antiga cria del paràsit Kermes vermilio sobre esta planta, usat per a traure tint roig (carmesí).

Subespècies, varietats i hibridacions

No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en roures i carrasques en zones mixtes.

Enllaços externs