Diferència entre les revisions de "Pere Antoni Beuter"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Pere Antoni Beuter''' (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular. D'orige ...».) |
|||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
− | Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part | + | Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part inèdita. |
Revisió de 11:56 6 jun 2010
Pere Antoni Beuter (Valéncia, 1490 - †1554) fon un croniste i exégeta valencià, famós per sa tendència a fabular.
D'orige alemany estudià Humanitats en l' Universitat de Valéncia. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en 1527, dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). En 1540 fon destinat a Roma i nomenat predicador pel Papa Pablo III. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547).
Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del senyal d'Aragó, i del supost penó de la conquesta. Ses principals obres foren historiogràfiques, en especial la Primera part de la història de Valéncia de 1538 en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en castellà en 1546. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en 1550 en el nom de Segunda parte de la crónica general de España. Es creu que redactà una tercera part inèdita.
Obres
- Primera part de la història de Valéncia (en valencià)
- Segunda parte de la crónica general de España (en castellà)
- Caerimoniae ad Missam
- Annotaciones decem ad sacram scripturam
- Judicium in confessiones sacerdotum