Diferència entre les revisions de "Universitat de Valéncia"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | + | La Universitat de Valéncia va ser fundada l'any 1499 baix el nom d' Estudi General i és, a més de la universitat més antiga del Regne de Valéncia, una de les més importants i ad més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organisa entorn a tres campus principals (situats a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna), a més de diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de Valéncia conta, a més, ad emplaçaments com l'edifici de la Nau, el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses. | |
| − | + | En l'actualitat conta ad aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l'autonomia) i la setena a nivell nacional. Conta així mateix ad prop de 1.700 empleats d'Administració i Servicis i més de 3.500 docents i investigadors. | |
| − | + | La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de la I+D+i, contant ad 18 Instituts Universitaris d'Investigació (3 d'ells centres mixts ad el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València, en el qual se situen grups d'investigació juntament ad el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la pròpia universitat i atres externes. | |
| − | + | Es reconeguda com una de les universitats espanyoles més davanteres en l`àmbit investigador. | |
| − | + | El seu rector actual és Esteban Morcillo Sánchez. | |
| − | |||
| − | + | Història de la Universitat de Valéncia | |
| − | + | A pesar que ya des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, estos eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació otorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat. | |
| − | + | Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desijava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne conseguiren el ranc d'estudis universitaris, i el Consell municipal reprengué la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa ad hortes i patis que viuria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Al hora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 va ser la data en que finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General. | |
| − | + | Ad l'aparell llogístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Aleixandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que ad la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l'arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tart, el rei de Valéncia i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució ad el seu privilegi real del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 ad prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | ' | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | ' | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 20:13 26 gin 2011
La Universitat de Valéncia va ser fundada l'any 1499 baix el nom d' Estudi General i és, a més de la universitat més antiga del Regne de Valéncia, una de les més importants i ad més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organisa entorn a tres campus principals (situats a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna), a més de diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de Valéncia conta, a més, ad emplaçaments com l'edifici de la Nau, el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.
En l'actualitat conta ad aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l'autonomia) i la setena a nivell nacional. Conta així mateix ad prop de 1.700 empleats d'Administració i Servicis i més de 3.500 docents i investigadors.
La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de la I+D+i, contant ad 18 Instituts Universitaris d'Investigació (3 d'ells centres mixts ad el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València, en el qual se situen grups d'investigació juntament ad el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la pròpia universitat i atres externes.
Es reconeguda com una de les universitats espanyoles més davanteres en l`àmbit investigador.
El seu rector actual és Esteban Morcillo Sánchez.
Història de la Universitat de Valéncia
A pesar que ya des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, estos eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació otorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.
Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desijava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne conseguiren el ranc d'estudis universitaris, i el Consell municipal reprengué la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa ad hortes i patis que viuria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Al hora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 va ser la data en que finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.
Ad l'aparell llogístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Aleixandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que ad la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l'arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tart, el rei de Valéncia i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució ad el seu privilegi real del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 ad prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.