Diferència entre les revisions de "Bases de Manresa"
(Pàgina nova, en el contingut: «Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]]. El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]]. | + | Les '''Bases per a la Constitució Regional Catalana''', també nomenades ''Bases de Manresa'', són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'[[Unió Catalanista]] davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en [[Manresa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]) els dies [[25 de març|25]] i [[27 de març]] de [[1892]]. |
| + | |||
| + | Les Bases de Manresa suponen històricament el primer document oficial en el que es parla de l'idea expansionista de [[Països Catalans]] baix el terme romàntic o sinònim de la "Catalunya Gran". | ||
| + | |||
| + | El president i el secretari de l'assamblea foren [[Lluís Domènech i Montaner]] i [[Enric Prat de la Riba]] respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per [[Josep Torras i Bages]], bisbe de [[Vic]]. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues [[constitucions catalanes]] prèvies a [[1714]]. | ||
El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional. | El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional. | ||
Revisió de 13:47 15 abr 2010
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també nomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a proyecte per a una ponència de l'Unió Catalanista davant del consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assamblea en Manresa (Barcelona) els dies 25 i 27 de març de 1892.
Les Bases de Manresa suponen històricament el primer document oficial en el que es parla de l'idea expansionista de Països Catalans baix el terme romàntic o sinònim de la "Catalunya Gran".
El president i el secretari de l'assamblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fon presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal, encara que, en quant a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714.
El poder central estava organisat segons la separació de poders, mentres que el llegislatiu estaria compartit entre el rei i una assamblea regional, l'eixecutiu estaria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seua banda hauria de ser un tribunal suprem regional.
Del poder regional format per unes Corts reunides una volta a l'any en diferents llocs del territori eixiria un eixecutiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'eixercir l'administració de Catalunya. El poder judicial quedaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablida. L'oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'eixercici de la funció pública també estaven considerats.
Enllaç extern
- Vídeo Les Bases de Manresa (en català).