Diferència entre les revisions de "Municipi"
(Pàgina nova, en el contingut: «Un '''municipi''' es una entitat administrativa que pot agrupar una sola localitat o varies; podent fer referència a una ciutat, ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Un '''municipi''' es una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos. | Un '''municipi''' es una [[entitat subnacional|entitat administrativa]] que pot agrupar una sola [[localitat]] o varies; podent fer referència a una [[ciutat]], [[poble (rural)|poble]] o [[aldea]], o a una agrupació dels mateixos. | ||
| − | El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s | + | El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com el ''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que només considera [[veí]] al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]). |
| − | El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' | + | El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l' [[alcalde]] (en el [[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l' ''estat noble'' i atre per l' ''estat pla''; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' [[Estat]]s moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]]''. |
En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | En l' [[Antiga Roma]], un ''[[municipium]]'' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc. | ||
Revisió de 23:47 12 nov 2008
Un municipi es una entitat administrativa que pot agrupar una sola localitat o varies; podent fer referència a una ciutat, poble o aldea, o a una agrupació dels mateixos.
El municipi esta compost per un territori clarament definit per un terme municipal de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits ab enclaus i presentant enclaus d'atres municipis); i la població que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el padró municipal i mecanismes que otorguen drets, com el aveïnament o veïnat llegal, que només considera veí al habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero resident).
El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat ajuntament, municipalitat, alcaldia o consell; encapçalat per una institució unipersonal: l' alcalde (en el Antic Regim en Espanya havia un alcalde per l' estat noble i atre per l' estat pla; i en les principals ciutats un corregidor designat per el rei). Per extensió, també se gasta el terme municipi per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d' Estats moderns, un municipi es la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents representatius, elegits democràticament. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat consell obert.
En l' Antiga Roma, un municipium (paraula llatina que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que es governava per les seues pròpies lleis; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la ciutadana romana, la condició de llibertat o esclavitut, etc.
En alguns països, les entitats equivalents als municipis son dites "comunes" (per eixemple, la commune francesa, la comune italiana o la kommun sueca). El terme prove de la comuna migeval (Ciutats-estat italianes, Ciutat Imperial Lliure).