Diferència entre les revisions de "Felibritge"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és u...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano| | + | [[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]] |
| + | |||
| + | El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano|llengua occitana]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló. | En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló. | ||
| − | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[ | + | L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres. |
| − | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[ | + | Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitània]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO). |
== Organisació == | == Organisació == | ||
| Llínea 16: | Llínea 18: | ||
El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. | ||
| − | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta | + | L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima. |
== Orige del nom == | == Orige del nom == | ||
| Llínea 22: | Llínea 24: | ||
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei. | ||
| − | + | Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podíen ser els tals ''félibres'' sino grans sabis? | |
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. | ||
| Llínea 32: | Llínea 34: | ||
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. | El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. | ||
| − | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc | + | No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta, i en especial fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença seguix usant la normativa mistraliana de manera casi exclusiva. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 12:59 8 març 2010
El Felibritge o Félibrige (lou Felibrige en normativa occitana mistraliana, lo Felibritge en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en 1854 per Frédéric Mistral i atres escritors occitans per a protegir i conrear la llengua occitana.
Història
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en Châteauneuf-de-Gadagne (Vaucluse), per set jovens poetes : Frédéric Mistral, Joseph Roumanille, Théodore Aubanel, Jean Brunet, Paul Giéra, Anselme Mathieu i Alphonse Tavan.
En un primer moment, sa acció es llimitava a l’provençal, pero pronte, des de 1878, s’extengué al conjunt occità-romànic. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló.
L’extensió del Félibrige fora de Provença es deu a escritors com Michel Camélat i Simin Palay (Gascunya i Bearn), Justin Bessou (Rouergue), Arsène Vermenouse (Auvèrnia) entre atres.
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en Occitània, i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’Institut d'Estudis Occitans (IEO).
Organisació
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen mantenènço
El president du el títul de capoulié (en normativa mistraliana) o capolier (en normativa clásica). Jacques Mouttet és l’actual capoulié del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació.
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima.
Orige del nom
El nom Félibrige procedix de la paraula félibre, que te orige en un error popular: el càntic Li revelacioun de sant Antòni conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple emé li Sefer, libre de la lèi (= en els Sefer, rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com emé li sèt felibre de la lèi = en els set félibres de la llei.
Originada, la paraula félibre, pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podíen ser els tals félibres sino grans sabis?
Per atra part, la paraula félibre contenía la paraula libre, que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.
Normes ortográfiques en el Félibrige
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la normativa mistraliana i la normativa clàssica.
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la norma mistraliana, creada per Joseph Roumanille i desenrrollada Frédéric Mistral.
No obstant, la norma clàssica fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta, i en especial fora de Provença. La mantenènço del Félibrige de Provença seguix usant la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
Enllaços externs
- Felibrige en lexilogos (en francés)
- History of Felibrige - NotreProvence.fr (en anglés)