Diferència entre les revisions de "Mónica García Gómez"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Mónica García Gómez | | nom = Mónica García Gómez | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Mónica García 2023 (cropped).jpg|200px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Mónica García Gómez}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3nica_Garc%C3%ADa_G%C3%B3mez Mónica García Gómez en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3nica_Garc%C3%ADa_G%C3%B3mez Mónica García Gómez en Wikipedia] | ||
Última revisió del 19:30 7 oct 2024
| Mónica García Gómez | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege i política. | ||
| Naiximent: | 16 de giner de 1974 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Mónica García Gómez (Madrit, 16 de giner de 1974) és una mege, anestesiòloga i política espanyola d'ideologia d'extrema esquerra, que des de novembre de 2023 eixercix com a ministra de Sanitat del Govern d'Espanya.
Entre els anys 2015 i 2023 fon diputada de l'Assamblea de Madrit dins del grups parlamentari de Podemos (Podem, en valencià) i posteriorment en Más Madrid (Més Madrit, en valencià). Com a part d'est últim fon la portaveu i cap de l'oposició al Govern de la Comunitat de Madrit, aixina com candidata a la presidència de la Comunitat de Madrit en les eleccions autonòmiques de maig de 2023.
Biografia[editar | editar còdic]
Filla de dos siquiatres, naixqué el 16 de giner de l'any 1974 en la ciutat de Madrit. El seu pare, el siquiatra Sergio García Reyes, fon diputat pel Partit Comuniste d'Espanya en la I llegislatura de l'Assamblea de Madrit, la mateixa cambra a on despuix ella ocuparia un escan. Mónica García estudià en el colege Yale en la colónia de El Viso i en l'Institut d'Ensenyança Secundària Beatriz Galindo del carrer Goya del Barri de Salamanca, abdós en Madrit. Es va llicenciar en Medicina i Cirugia per l'Universitat Complutense de Madrit, especialisant-se en anestesiologia.
Mónica García, que ha desenrollat la seua carrera professional com a anestesista en l'Hospital 12 d'Octubre, participà en les protestes de les marees blanques en defensa de la sanitat pública com a portaveu de l'Associació de Facultatius Especialistes de Madrit (AFEM).
En 15 anys comença a practicar atletisme, primer en l'estadi de Vallehermoso i despuix en la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i del Deport (INEF). En l'edat adulta continua eixint a córrer per diversió i participa en carreres que recolzen causes benèfiques. En el seu temps lliure també goja de la fotografia i viajant en vacacions en autocaravana per Galícia.
En l'any 2022 publica el llibre Política sin anestesia, a on narra cóm va passar del seu treball com a sanitària a l'àmbit polític.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Activisme[editar | editar còdic]
En l'any 2012 es va unir a l'Associació de Facultatius Especialistes de Madrit (AFEM). En un principi va formar part de la Junta Directiva de l'associació i va assumir el càrrec de coportaveu.
En esta época l'associació va plantar cara al per llavors Conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrit, Javier Fernández-Lasquetty i al seu Pla de Mides de Garantia de la Sostenibilitat del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat de Madrit que comprenia, entre atres mides, una retallada del presupost en Sanitat del 7% aixina com la privatisació d'alguns servicis hospitalaris. En este context, Mónica García va participar en les tancades, concentracions i manifestacions que es varen desenrollar en 2012 i 2013 junt als seus companyers de la AFEM. En esta época també va participar en calitat de portaveu de la AFEM en les movilisacions de la Marea Blanca i les seues marches els dumenges per a denunciar les retallades i precarietat de la sanitat pública.
Assamblea de Madrit (2015-2023)[editar | editar còdic]
Com a diputada (2015-2021)[editar | editar còdic]
Inclosa com a candidata en el lloc número 26 de la llista de Podem de cara a les eleccions a l'Assamblea de Madrit de 2015 encapçalada per José Manuel López Rodrigo, va resultar elegida diputada de la X llegislatura del parlament regional, passant a formar part del Grup Parlamentari de Podem Comunitat de Madrit.
En decembre de 2017, en virtut d'una reestructuració del grup parlamentari, es va anunciar que Mónica García es convertiria en la presidenta del grup parlamentari en substitució de Marco Candela. En esta etapa va destacar la seua denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció de el "balafiament sanitari durant el mandat d'Esperanza Aguirre". També es va incorporar llavors al Consell de Coordinació de Podem Comunitat de Madrit.
Diputada afí a la corrent de Podem liderada per Íñigo Errejón, en març de 2019 es va integrar en la llista d'est últim per a les primàries de Més Madrit de cara a confeccionar la llista per a les eleccions a l'Assamblea de Madrit de 2019. Es va despedir de la llegislatura recitant un poema en l'últim ple el 21 de març, commemorant el Dia Internacional de la Poesia.
Durant la breu llegislatura 2019-2021 tindria un perfil destacat en les seues intervencions contra la presidenta de la Comunitat Isabel Díaz Ayuso.
Com a Cap de l'oposició (2021-2023)[editar | editar còdic]
En març de 2021 Díaz Ayuso va dissoldre l'Assamblea i va convocar eleccions anticipades per al 4 de maig de 2021. Mónica García es va perfilar llavors com a candidata de Més Madrit a la presidència de la Comunitat de Madrit. Va partir com a favorita del bloc de l'esquerra, superant al PSOE de Ángel Gabilondo i al de Podem de Pablo Iglesias. En les eleccions Més Madrit va conseguir el 17% dels vots i 24 diputats dels 136 que varen conformar la XII Llegislatura de l'Assamblea de Madrit. Fon la segona candidata més votada, sense poder alcançar la presidència, que va recaure de nou en Isabel Díaz Ayuso. No obstant, Més Madrit havia superat en vots al PSOE, per lo que Mónica García es va convertir en líder de l'oposició al Segon Govern d'Ayuso.
En novembre de 2021, Mónica García va participar junt a diverses polítiques de l'esquerra transformadora espanyola en un acte conjunt celebrat en Valéncia, el nom del qual va ser “Otras políticas”.
Va repetir com a candidata de Més Madrit en les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023. En dits comicis la seua formació fon el segon partit més votat i el més votat de l'esquerra, conseguint 27 diputats d'un total de 135 en l'Assamblea de Madrit. Mónica García es convertix de nou en cap de l'oposició en la XIII Llegislatura al Tercer Govern d'Ayuso. Va dimitir del seu càrrec com a diputada el 20 de novembre de 2023. Li va substituir com a líder d'oposició Manuela Bergerot.
Ministra de Sanitat (des de 2023)[editar | editar còdic]
De cara a les eleccions generals de juliol de 2023 Més Madrit va formar part de la coalició SUMAR. En novembre de 2023 Sumar va entrar a formar part del tercer govern de Pedro Sánchez i la coalició va rebre 5 ministeris. Pel seu perfil com a activista sanitària i en representació de Més Madrit, es va acordar nomenar a Mónica García com a ministra de Sanitat del Govern d'Espanya. La presa de possessió tingué lloc el 21 de novembre de 2023.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mónica García Gómez.