Diferència entre les revisions de "Dansa dels Nanos"
m (Dansa dels nanos s'ha renomenat com Dansa dels Nanos) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Esta dansa naixqué en la segona mitat del sigle XVII. Està diferenciada en dos parts, la primera binària en ritme tranquil i cerimoniós, i la segona ternària, més animada que es denomina fandanguet. Coincidixen en la part final de la Chàquera Vella. | Esta dansa naixqué en la segona mitat del sigle XVII. Està diferenciada en dos parts, la primera binària en ritme tranquil i cerimoniós, i la segona ternària, més animada que es denomina fandanguet. Coincidixen en la part final de la Chàquera Vella. | ||
| − | Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyetes que toquen colps solts. Destaquen els nanos pels enormes caps de cartó que porten els ballarins, lo que en algunes zones de l'interior els ha portat a conéixer-la com 'cabezudos'. | + | Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyetes que toquen colps solts. Destaquen els nanos pels enormes caps de cartó que porten els ballarins, lo que en algunes zones de l'interior els ha portat a conéixer-la com 'cabezudos' (cabuts). |
Fon recuperada per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta en tot rigor coreogràfic. | Fon recuperada per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta en tot rigor coreogràfic. | ||
Revisió de 13:55 16 feb 2010
La Dansa dels nanos és una festa tradicional de la Comunitat Valenciana responsabilitat de l'Associació amics del Corpus de Valéncia que manté la tradició gremial.
La dansa dels nanos està composta per sis personages, agrupats en tres parelles de turcs, moros i negres, que representen a Àsia, Àfrica i Amèrica.
Esta dansa naixqué en la segona mitat del sigle XVII. Està diferenciada en dos parts, la primera binària en ritme tranquil i cerimoniós, i la segona ternària, més animada que es denomina fandanguet. Coincidixen en la part final de la Chàquera Vella.
Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyetes que toquen colps solts. Destaquen els nanos pels enormes caps de cartó que porten els ballarins, lo que en algunes zones de l'interior els ha portat a conéixer-la com 'cabezudos' (cabuts).
Fon recuperada per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta en tot rigor coreogràfic.