Diferència entre les revisions de "Portolà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
 
* c) Contenen una escala gràfica dita [[tronc de llegües]].
 
* c) Contenen una escala gràfica dita [[tronc de llegües]].
  
La cartografía aplegà ad un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[ocea Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.  
+
La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[ocea Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.  
  
 
== Classes de portulans per son àmbit ==
 
== Classes de portulans per son àmbit ==

Revisió de 17:56 9 nov 2010

Archiu:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg
Portulà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya

Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren posible l'us de la brúixola. Aparegueren en la Baixa Edat Mija i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'Edat Moderna, sent productes típics del segle XIV i segle XV principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:

  • a) Són com els actuals mapes notejats.
  • b) Tenen de fons una retícula formada per les llínies de direcció de la rosa dels vents; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.
  • c) Contenen una escala gràfica dita tronc de llegües.

La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portulans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permitiren als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'ocea Atlàntic i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.

Classes de portulans per son àmbit

N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente del Mar Mediterràneu i del Mar Negre.

Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella època. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins.

Classes de portulans per son orige

Per raò de son orige, Catow distinguix tres grups de portulans (Die Geschichte der Kartographie/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en Gènova, Venècia i Roma; mallorquins, en Palma de Mallorca com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portulans mallorquins o balears.

Debat sobre son orige

La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portulans seguix viva. Nordenskiold l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portulans nàutics, i espanyola als portulans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament Caracci: Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, Roma, 1958).

Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica balear superà a totes; que sa estilística i sa tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a Palma de Mallorca i contratà al judeu Jafuda Cresques (nomenat Jacme Ribes o Jacme de Mallorca al batejar-se).

Portulans italians

La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del segle XIII, en la nomenada Carta Pisana, conservada en la Biblioteca Nacional de París. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de Florència aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés Pedro Vesconte, l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de Francisco Pizigano (1373), en influència de l'estilística mallorquina; i les de Beccario, Canepa i els germans Benincasa, naturals de Ancona.

Portulans mallorquins

La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'Abraham Cresques, de 1375, conservat en la Biblioteca Nacional de París.

Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de Pere IV d'Aragó. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és Mapamundi (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de Pere IV, desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unides unes ad atres per pergamí, i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del Mapamundi de Cresques és la representació d'Asia, des del mar Caspio fins Catay (China), en la que considera l'informació de Marco Polo, Jordanus i atres.

En el segle XIV destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al sigle XV correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de 1439, conservada en el Museu Marítim de Barcelona; és notable per el seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura sudoesteada que pot vore's en ella es un recort viu de la visita de Chopin i George Sand, al palau del Comte de Montenegro en Mallorca; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en Un hivern en Mallorca

Portulans portuguessos

Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el segle XVI i el segle XVII.

Enllaços externs

Categoría:Cartografía