Diferència entre les revisions de "Carl Gustav Jung"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Se li relaciona a sovint en [[Sigmund Freud]], de qui fora colaborador en els seus començaments. Jung fon un pioner de la sicologia profunda i un dels estudiosos d'esta disciplina més àmpliament llegits en el [[sigle XX]]. El seu abordage teòric i clínic va emfatisar la conexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes, és dir, les seues manifestacions culturals. Açò li va suscitar a incorporar en la seua metodologia nocions procedents de l'[[antropologia]], l'[[alquímia]], l'interpretació dels somis, l'[[art]], la [[mitologia]], la [[religió]] i la [[filosofia]]. | Se li relaciona a sovint en [[Sigmund Freud]], de qui fora colaborador en els seus començaments. Jung fon un pioner de la sicologia profunda i un dels estudiosos d'esta disciplina més àmpliament llegits en el [[sigle XX]]. El seu abordage teòric i clínic va emfatisar la conexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes, és dir, les seues manifestacions culturals. Açò li va suscitar a incorporar en la seua metodologia nocions procedents de l'[[antropologia]], l'[[alquímia]], l'interpretació dels somis, l'[[art]], la [[mitologia]], la [[religió]] i la [[filosofia]]. | ||
| − | Jung no fon el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant, les seues contribucions a l'anàlisis dels somis varen ser extenses i altament influents. Escrigué una prolífica obra. Encara que durant la major part de la seua vida va centrar el seu treball en la formulació de teories sicològiques i en la pràctica clínica, també s'introduí en atres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la lliteratura. | + | Jung no fon el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant, les seues contribucions a l'anàlisis dels somis varen ser extenses i altament influents. Escrigué una prolífica obra. Encara que durant la major part de la seua vida va centrar el seu treball en la formulació de teories sicològiques i en la pràctica clínica, també s'introduí en atres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la lliteratura. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 09:54 26 jul 2024
| Carl Gustav Jung | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Suïssa | ||
| Ocupació: | Mege siquiatra i sicòlec. | ||
| Naiximent: | 26 de juliol de 1875 | ||
| Lloc de naiximent: | Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa | ||
| Defunció: | 6 de juny de 1961 | ||
| Lloc de defunció: | Küsnacht, cantó de Zúrich, Suïssa | ||
Carl Gustav Jung o Carl Jung (Kesswil, cantó de Turgòvia, Suïssa, 26 de juliol de 1875 - † Küsnacht, cantó de Zúrich, Suïssa, 6 de juny de 1961) fon un mege siquiatra, sicòlec i ensagiste suís, figura clau en l'etapa inicial del sicoanàlisis; posteriorment, fundador de l'escola de sicologia analítica, també nomenada sicologia dels complexos i sicologia profunda.
Se li relaciona a sovint en Sigmund Freud, de qui fora colaborador en els seus començaments. Jung fon un pioner de la sicologia profunda i un dels estudiosos d'esta disciplina més àmpliament llegits en el sigle XX. El seu abordage teòric i clínic va emfatisar la conexió funcional entre l'estructura de la psique i la dels seus productes, és dir, les seues manifestacions culturals. Açò li va suscitar a incorporar en la seua metodologia nocions procedents de l'antropologia, l'alquímia, l'interpretació dels somis, l'art, la mitologia, la religió i la filosofia.
Jung no fon el primer en dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant, les seues contribucions a l'anàlisis dels somis varen ser extenses i altament influents. Escrigué una prolífica obra. Encara que durant la major part de la seua vida va centrar el seu treball en la formulació de teories sicològiques i en la pràctica clínica, també s'introduí en atres camps de les humanitats, des de l'estudi comparatiu de les religions, la filosofia i la sociologia fins a la crítica de l'art i la lliteratura.