Diferència entre les revisions de "Arroyo Cerezo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 17: Llínea 17:
  
 
== Entorn ==
 
== Entorn ==
 +
[[File:1-Arroyocerezo-arquitecturaVernacular (2016)0018-1.jpg|thumb|250px|<center>Construcció tradicional</center>]]
 +
[[File:1-Arroyocerezo-arquitecturaVernacular (2016)0026-1.jpg|thumb|250px|<center>Construcció tradicional en el seu porche</center>]]
 +
[[File:1-Arroyocerezo-escuelasNacionales (2016)0028-1.jpg‎‎‎|thumb|250px|<center>Antiga escola</center>]]
 +
 
'''Arroyo Cerezo''' està rodejat d'un bell païsage, en el que destaquen numeroses fonts, com la de l'image, entre atres coses.
 
'''Arroyo Cerezo''' està rodejat d'un bell païsage, en el que destaquen numeroses fonts, com la de l'image, entre atres coses.
[[File:1-Arroyocerezo-arquitecturaVernacular (2016)0018-1.jpg|thumb|left|<center>Construcció tradicional</center>]]
 
[[File:1-Arroyocerezo-arquitecturaVernacular (2016)0026-1.jpg|thumb|left|<center>Construcció tradicional en el seu porche</center>]]
 
[[File:1-Arroyocerezo-escuelasNacionales (2016)0028-1.jpg‎‎‎|thumb|right|<center>Antiga escola</center>]]
 
 
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 
Es este un assentament antic, com se desprén de les referències històriques. A mitat del [[sigle XIX]] contava en uns 200 habitants, 51 cases en [[1860]], volum que mantingué estancat per damunt dels 200 residents fins [[1950]], en un màxim censal de 265 en l'any [[1900]]. Posteriorment s'inicià un ràpit descens de població i com conseqüència esta s'ha vist reduïda a 33 habitants en [[1991]] i 39 en [[1996]], sifres que al menys dupliquen els efectivament residents.
 
Es este un assentament antic, com se desprén de les referències històriques. A mitat del [[sigle XIX]] contava en uns 200 habitants, 51 cases en [[1860]], volum que mantingué estancat per damunt dels 200 residents fins [[1950]], en un màxim censal de 265 en l'any [[1900]]. Posteriorment s'inicià un ràpit descens de població i com conseqüència esta s'ha vist reduïda a 33 habitants en [[1991]] i 39 en [[1996]], sifres que al menys dupliquen els efectivament residents.

Revisió de 18:41 24 jul 2024

Vista d'Arroyo Cerezo

Arroyo Cerezo és una pedania de Castielfabit, situada en la comarca de El Racó d'Ademús pertanyent a la província de Valéncia. La seua ubicació aproximada és: 40°7′21″N 1°25′5″O.

Geografia

Vista d'Arroyo Cerezo i la Lloma del Royo

S'accedix a este poble des de Valéncia agarrant la CV-35 fins a la província de Conca on passa a nomenar-se N-330 fins arribar a Ademús. Allí s'agarra la N-420 fins arribar al desviament que nos dura a Arroyo Cerezo a través d'un carretera comarcal.

És l'assentament més occidental i el situat a major altitut de la comarca, concretament a uns 1.340 metros. Se localisa en l'altiplà existent al peu de la gran Muela del Royo, coneguda com Camp del Royo. Està emplaçat en la banda dreta del Regajo. S'estenen les seues edificacions fins al punt en que este riuet salva un escaló rocós i s'encaixa en les calices. A pesar de l'altitut mija de l'entorn, la seua ubicació se justifica per la disponibilitat de terres planes aptes per al cultiu i la presencia de naiximents d'aigua.

Arroyo Cerezo rep també la denominació antiga i actualment de caràcter popular de El Royo. Està format per tres agrupacions de cases de les quals son: Barrio de Arriba, Barrio del Medio i el Barrio de Abajo. En el Barrio del Medio està situada l'iglésia parroquial de Sant Joaquim mentres el cementeri se troba en mitat del camí entre el Barrio del Medio i el Barrio de Abajo.

Iglésia d'Arroyo Cerezo

Arroyo Cerezo mostra en algunes de les seues vivendes una tipologia constructiva peculiar i única en la comarca, caracterisada per una construcció en planta baixa, en reduïdes obertures i l'existència de porchada en la frontera principal. Se tracta d'un model adaptat a la durea de les condicions climàtiques.

Entorn

Construcció tradicional
Construcció tradicional en el seu porche
Antiga escola

Arroyo Cerezo està rodejat d'un bell païsage, en el que destaquen numeroses fonts, com la de l'image, entre atres coses.

Demografia

Es este un assentament antic, com se desprén de les referències històriques. A mitat del sigle XIX contava en uns 200 habitants, 51 cases en 1860, volum que mantingué estancat per damunt dels 200 residents fins 1950, en un màxim censal de 265 en l'any 1900. Posteriorment s'inicià un ràpit descens de població i com conseqüència esta s'ha vist reduïda a 33 habitants en 1991 i 39 en 1996, sifres que al menys dupliquen els efectivament residents.

Gastronomia

Son típics les sopes d'all i les farinetes (gachas en castellà).

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y su patrimonio histórico-artístico. Edición del Ayuntamiento de Castielfabib. 286 Pp. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons