Diferència entre les revisions de "VERGE DELS DESAMPARATS"

Revisió de 20:00 24 gin 2010

Redirigix a:

Verge dels Desamparats

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''La Verge o Mare de Deu dels Desamparats''' és la patrona de la ciutat de Valéncia. La seua basílica s'ubica al costat de la Seu, entre la plaça de l'Almoina i la de la Mare de Deu, originalment nomenada de la Seu. Els valencians la coneixen generalment com la Geperudeta.
+#REDIRECT [[Verge dels Desamparats]]
-El seu nom és el de la Mare de Deu dels Inocents, Folls i Desamparats i la seua advocació partix de la iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409 quan es dirigia a la seu de [[Valéncia]], va vore com uns chiquets feen burles a un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre a estes persones.
-Esta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital siquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones en estes malalties mentals.
-Esta confraria va ser posada baix l'advocació d'esta Mare de Deu, des de 1414, quan diu la llegenda, que uns àngels la van esculpir. Esta tenia inicialment la seua seu a la menuda ermita situada actualment a l'entorn de l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles de la ciutat de [[Valéncia]].
-La image té una altura de set pams valencians, i com a curiositat té el cap reclinat llaugerament cap a baix, degut a que la posició inicial d'esta image era gitada. Açò era degut a que la '''Mare dels Desamparats''' era colocada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria. Per esta raó els valencians solen dir que la image mira cap als seus fidels.
-La '''Mare de Deu dels desamparats''' no sempre va ser la patrona de la ciutat. En un primer moment ho va ser Sant Jordi, al igual que a tots els regnes i comtats de la Corona d'Aragó. I des del primer moment de la conquesta, Sant Vicent Màrtir, ajusticiat a la ciutat en época romana. Sant Miquel, conegut a [[Valéncia]] com l'àngel custodi, va tindre una importància com a patró de les ciutats de jurisdicció real del regne. Finalment, des del segle XVIII, queden fixats com a patrons Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent Màrtir, i la '''Mare de Deu dels Desamparats'''. Quedant com a patrons del regne, Sant Vicent Ferrer i la Mare de Deu del Puig.
-La declaració oficial com a patrona de la ciutat, la feu el 21 d'abril de 1885, Lleó XIII, i la seua coronació canònica el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.
-D'aquella celebració va quedar el conegut "Himne de la Coronació", compost per l'organista Romeu de la catedral, i en lletra de Josep Maria Juan García, que diu:
-"La pàtria valenciana s´ampara baix ton mant
-¡Oh, Verge Soberana de terres de Llevant!
-La terra llevantina reviu en la teua Capella
-al fer-vos homenage de pur i ver amor.
-Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella
-pareix que està envolta de màgic resplandor.
-La rosa perfumada, la mística assussena,
-lo seu verger formaren als peus de ton altar.
-I fervorós en elles lo valencià t´ofrena.
-La devoció més santa que es puga professar.
-En terres valencianes, la fe per Vós no mor
-i vostra Image Santa portem sempre en lo cor.
-Salve, Reina del cel i la terra;
-Salve, Verge dels Desemparats;
-Salve, sempre adorada Patrona;
-Salve, Mare del bons valencians".''
-El segon dumenge de maig se celebra la festa de la '''Mare de Déu dels Desamparats''', un atra celebració relacionada en esta advocació és l'Ofrena que es realisa els dies 17 i 18 de març, dins de les festes de les '''falles'''.

Diferència entre les revisions de "VERGE DELS DESAMPARATS"

Revisió de 20:00 24 gin 2010

Menú de navegació

Buscar