Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Miquel_Adlert.jpg|thumb|300px|'''Miquel Adlert''', escritor i editor valencià, pare del [[valencianisme]] modern.]] | ||
| + | |||
'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1988]]) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[UDC]], pero el 1940 fon dissolta per orde governativa. | '''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]] [[1911]] - [[Valéncia]] [[1988]]) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En [[1935]] fon militant d'[[Acció Nacionalista Valenciana]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] formà part de la directiva de [[Lo Rat Penat]] i intentà reconstituir [[Acció Nacionalista Valenciana|Acció Valenciana]] com a societat adherida al [[Movimiento Nacional]], a la volta que contactà en membres de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i d'[[UDC]], pero el 1940 fon dissolta per orde governativa. | ||
Revisió de 23:14 7 gin 2010
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, L'Horta 1911 - Valéncia 1988) fon un escritor i editor valencià. Membre de l'alta burguesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tart va eixercir com a juge. En 1935 fon militant d'Acció Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, a la volta que contactà en membres de la Lliga Catalana i d'UDC, pero el 1940 fon dissolta per orde governativa.
En l'any 1944 fundà en Xavier Casp l'editorial Torre, de Valéncia, que donà a conéixer a la major part dels escritors valencians de postguerra, aixina com la revista Esclat (1948). En 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament en ell després de la publicació de Nosaltres els valencians en 1962. Als escomençaments dels anys setanta derivà cap a posicions valencianistes i de defensa de la llengua valenciana, rebujant el terme Països Catalans, i reivindicant les institucions del Regne de Valéncia. A principis dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les Normes del Puig per a la llengua valenciana.
Obres
- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (1977)
- De la meua catacumba (1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (1984)