Diferència entre les revisions de "Rei d'armes"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[College of Arms|Colege d'Armes]] | * [[College of Arms|Colege d'Armes]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
Última revisió del 19:11 23 jul 2024
En el nom de Rei d'Armes es distinguix al funcionari públic a qui estava encomanat el registre dels blasons, la formació dels nous que s'anaren concedint i l'observança de les lleis heràldiques.
El rei d'armes era un títul de dignitat i honor que donaven els reis als cavallers més esforçats, al càrrec dels quals estava advertir els ardits dels demés militars testificant d'elles per a la seua remuneració i premi, decidir en causes dubtoses de fets d'armes, denunciar les guerres, assentar paus, assistir als consells de guerra i interpretar les lletres escrites en lletra pelegrina als reis. Les seues insígnies eren les armes i blasó de l'emperador o rei, sense cap ofensiva, puix no barallaven.[1]
Este càrrec va tindre moltes prerrogatives i gran importància en els últims sigles de l'Edat Mija, especialment en l'organisació dels tornejos i en la formació de les seues lleis.
Ad ells es deuen els primers llibres d'Heràldica, entre els quals varen ser célebres el llibre del Heralt Berry, primer heralt de Carles VII de França, i el del Heralt Sicília que ho va ser d'Alfons V d'Aragó, abdós de la primera mitat del sigle XV.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)