Diferència entre les revisions de "Amonet"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Cult == | == Cult == | ||
El seu cult va ascendir durant l'Imperi Mig i s'afiança en l'Imperi Nou. Va ser venerada en Hermópolis, també en Karnak, junt a [[Amón]] i [[Mut]] i en el temple de Luxor baix la forma d'Opet; en Deir el-Hagar com a parella d'Amón. Va tindre sacerdots per al seu cult específic ya en la Dinastia XVIII, els profetes d'Amonet. | El seu cult va ascendir durant l'Imperi Mig i s'afiança en l'Imperi Nou. Va ser venerada en Hermópolis, també en Karnak, junt a [[Amón]] i [[Mut]] i en el temple de Luxor baix la forma d'Opet; en Deir el-Hagar com a parella d'Amón. Va tindre sacerdots per al seu cult específic ya en la Dinastia XVIII, els profetes d'Amonet. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
Revisió de 17:13 21 jun 2024
Archiu:Amonet.png
Amonet en la Corona Roja del Baix Egipte
Amonet o Amunetla deesa del misteri, és una deesa protectora i primordial del misteri en la mitologia egipcíaca; personifica el vent del nort, el que du la vida. És denominada l'Amagada, i la mare que és pare.
Descripció
Se la va representar com a serp, o dòna en cap de serp, tocada en la corona Roja del Baix Egipte en Tebas, i baix l'apariència d'una dòna en cap de granota en Hermópolis. També com una vaca.
Cult
El seu cult va ascendir durant l'Imperi Mig i s'afiança en l'Imperi Nou. Va ser venerada en Hermópolis, també en Karnak, junt a Amón i Mut i en el temple de Luxor baix la forma d'Opet; en Deir el-Hagar com a parella d'Amón. Va tindre sacerdots per al seu cult específic ya en la Dinastia XVIII, els profetes d'Amonet.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amonet.