Diferència entre les revisions de "Lahar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
En la [[mitologia sumèria]], '''Lahar''' és una [[Deu|deesa]] del ganado, que inicialment va viure en Duku. [[Enki]] i [[Enlil]], per urgència d'Enki, creen camps i granges per a ell i la deesa dels grans [[Ashnan]].  
 
En la [[mitologia sumèria]], '''Lahar''' és una [[Deu|deesa]] del ganado, que inicialment va viure en Duku. [[Enki]] i [[Enlil]], per urgència d'Enki, creen camps i granges per a ell i la deesa dels grans [[Ashnan]].  
  
En esta àrea hi havia suficient espai per a que Lahar criara ganado, i per a que Ashnan cultivara. Pero un dia s'emborrachen i es barallen, recaent en Enki i Enlil la resolució del conflicte. En una de les tables es relata com Lahar i Ashnan varen ser creades i dissenyades en la cambra de creació en el Montícul Sagrat. Més tart els [[Anunnaki]] varen decidir beneficiar als humans en l'aprenentage de la criança de ganados i cultius.  
+
En esta àrea hi havia suficient espai per a que Lahar criara ganado, i per a que Ashnan cultivara. Pero un dia s'emborrachen i es barallen, recaent en Enki i Enlil la resolució del conflicte. En una de les tables es relata com Lahar i Ashnan varen ser creades i dissenyades en la cambra de creació en el Montícul Sagrat. Més tart els [[Anunnaki]] varen decidir beneficiar als humans en l'aprenentage de la criança de ganados i cultius.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 16:09 23 maig 2024

En la mitologia sumèria, Lahar és una deesa del ganado, que inicialment va viure en Duku. Enki i Enlil, per urgència d'Enki, creen camps i granges per a ell i la deesa dels grans Ashnan.

En esta àrea hi havia suficient espai per a que Lahar criara ganado, i per a que Ashnan cultivara. Pero un dia s'emborrachen i es barallen, recaent en Enki i Enlil la resolució del conflicte. En una de les tables es relata com Lahar i Ashnan varen ser creades i dissenyades en la cambra de creació en el Montícul Sagrat. Més tart els Anunnaki varen decidir beneficiar als humans en l'aprenentage de la criança de ganados i cultius.

Referències[editar | editar còdic]

  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
  • S Kramer, La historia empieza en Súmer
  • Chris B. Siren, Faq Mitología sumeria

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41