Diferència entre les revisions de "Existencialisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Kierkegaard-Dostoyevsky-Nietzsche-Sartre.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche.]]
 
[[Archiu:Kierkegaard-Dostoyevsky-Nietzsche-Sartre.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche.]]
L''''existencialisme''' és una [[Escola filosòfica|corrent filosòfica]] i posteriorment, una [[Vanguardisme|vanguarda]] lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la [[condició humana]], la [[llibertat]], la [[responsabilitat]] individual, les [[Emoció|emocions]], aixina com el [[Sentit de la vida|significat de la vida]]. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència.​ Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives [[Fenomenologia (filosofia)|fenomenològicas]], aixina com el «''[[angst]]''» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del [[Moral|pensament moral]] i el [[Ciència|pensament científic]] són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'[[Autenticitat (filosofia)|autenticitat]]. ​Una [[virtut]] primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia​, [[Kierkegaard]] (fundador d'esta corrent) i [[Nietzsche]] varen assentar les bases de la filosofia existencialista.
+
L''''existencialisme''' és una [[Escola filosòfica|corrent filosòfica]] i posteriorment, una [[Vanguardisme|vanguarda]] lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la [[condició humana]], la [[llibertat]], la [[responsabilitat]] individual, les [[Emoció|emocions]], aixina com el [[Sentit de la vida|significat de la vida]]. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència.​ Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives [[Fenomenologia (filosofia)|fenomenològicas]], aixina com el «''[[angst]]''» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del [[Moral|pensament moral]] i el [[Ciència|pensament científic]] són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'[[Autenticitat (filosofia)|autenticitat]]. ​Una [[virtut]] primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia​, [[Kierkegaard]] (fundador d'esta corrent) i [[Nietzsche]] varen assentar les bases de la filosofia existencialista.
  
 
[[Categoria:Filosofia]]
 
[[Categoria:Filosofia]]
 
[[Categoria:Existencialisme]]
 
[[Categoria:Existencialisme]]

Última revisió del 11:56 14 ago 2024

En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche.

L'existencialisme és una corrent filosòfica i posteriorment, una vanguarda lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la condició humana, la llibertat, la responsabilitat individual, les emocions, aixina com el significat de la vida. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència.​ Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives fenomenològicas, aixina com el «angst» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del pensament moral i el pensament científic són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'autenticitat. ​Una virtut primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia​, Kierkegaard (fundador d'esta corrent) i Nietzsche varen assentar les bases de la filosofia existencialista.