Diferència entre les revisions de "Vitruvi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
És l'autor de ''De Architectura'', l'únic tractat grecorromà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.<ref>''ibid.,Vitruvio. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7</ref> Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle despuix de la seua mort.  
 
És l'autor de ''De Architectura'', l'únic tractat grecorromà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.<ref>''ibid.,Vitruvio. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7</ref> Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle despuix de la seua mort.  
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>

Revisió de 12:03 30 ago 2024

Marcus Vitruvius Pollio
Vitruvius.jpg
Gravat del sigle XVII representant a Vitruvi presentant el seu tractat De architectura en August
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: Arquitecte, ingenier i tractadiste
Naiximent: Entorn el 75 aC.
Lloc de naiximent: Roma (hipòtesis)
Defunció: Entorn el 10 aC.
Lloc de defunció: {{{lloc_mort}}}

Marc Vitruvi Polió, en llatí 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista romà del sigle I a. C. Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any 75 a. C. i la seua mort en l'any 10 a. C.[1].

És l'autor de De Architectura, l'únic tractat grecorromà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.[2] Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle despuix de la seua mort.

Referències

  1. Vitruvio. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrid:Editorial Gredos, 2008,p.8.
  2. ibid.,Vitruvio. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7

Bibliografia

  • Baldi Bernardino. De Verborum Vitruvianorum Significatione sive Perpetuus in M.Vitruvium Pollionem commentarius. Auctore Bernardino Baldo Urbinate,Guastallae Abbate. Accedit vita Vitruvii, eodem auctore.Augsburg,1612, p.199-207
  • Cervera Vera, Luis. "Notas para el estudio sobre la influencia de Vitruvio en el renacimiento carolingio". Academia:Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm.62, 1986, p. 35-44
  • Gonzalez Moreno-Navarro, José Luís. El legado oculto de Vitruvio. Madrid: Alianza Editorial, 1993
  • Ortiz y Sanz, Joseph. "Memorias sobre la vida de Vitruvio". A: VITRUVIO. Los diez libros de la arquitectura: traducidos del latín y comentados por Don Joseph Ortiz y Sanz. Madrid: Imprenta real, 1787, p. 15-24
  • Perrault, Claudio. Compendio de los diez Libros de Arquitectura de Vitruvio (trd. Joseph Castañeda). Sevilla: Editorial Extramuros Edicion S.L., 2007
  • Sanchez Montaña,Carlos. (2005). Vitrvm
  • Tapia, Diego. "Teoría renacentista: Su influencia en los principios arquitectónicos actuales". 2012
  • Vitruvio. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrid:Editorial Gredos, 2008