Diferència entre les revisions de "Ferro"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'[[alumini]] és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el [[Terra (planeta)|planeta]], en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i [[níquel]] en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic. | Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'[[alumini]] és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el [[Terra (planeta)|planeta]], en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i [[níquel]] en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic. | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | |||
| + | És un metal maleable, de color [[gris]] argentat, i presenta propietats magnètiques (és ferromagnético a temperatura ambient i pressió atmosfèrica). És extremadament dur i dens. | ||
| + | |||
| + | És l'element més pesat que es produïx exotérmicament per fusió, i el més llauger que es produïx a través d'una fissió. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 16:13 11 ago 2023
El ferro (del llatí vulgar ferru, antigament conegut en valencià com a ferre) és un metal prou abundant en la capa terrestre, maleable, de color gris, magnètic i fàcilment oxidable. És el metal més utilisat en l'indústria. Ha segut històricament molt important, dona nom a un periodo de l'història de l'humanitat, l'Edat del Ferro.
El seu símbol és Fe i el seu número atòmic és el 26 del grup 8 de la taula dels elements.
Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'alumini és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el planeta, en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i níquel en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic.
Característiques
És un metal maleable, de color gris argentat, i presenta propietats magnètiques (és ferromagnético a temperatura ambient i pressió atmosfèrica). És extremadament dur i dens.
És l'element més pesat que es produïx exotérmicament per fusió, i el més llauger que es produïx a través d'una fissió.
Referències
- Joan Corominas: Breve diccionario Etimológico de la lengua castellana. 3º edición, 1987. Ed. Gredos, Madrid
- Ramirez Ortega, Antonio; San José Arango, Carmen (2001). «El hierro en la naturaleza». Anales de la real academia de doctores
- Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «hierro». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8
Bibliografia
- Frey, Perry A.; Reed, George H. (21 de septiembre de 2012). «The Ubiquity of Iron». ACS Chemical Biology 7 (9): 1477-1481. ISSN 1554-8929. doi:10.1021/cb300323q
- Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
- Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3