Diferència entre les revisions de "Arsènic"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* Decolorante en la fabricació del [[vidre]] (trióxido d'arsènic). | * Decolorante en la fabricació del [[vidre]] (trióxido d'arsènic). | ||
| − | === En desús == | + | === En desús === |
* Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda. | * Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda. | ||
* S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el [[sigle XIX]]. | * S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el [[sigle XIX]]. | ||
Revisió de 11:26 11 ago 2023
L'arsènic (del llatí arsênîcum) és un element químic metaloide de color gris i dens. En la seua forma natural és sòlit. Els àcits que produïx en combinar-se en l'oxigen són molts verinosos.
El seu símbol és As i el seu número atòmic és 33.
Es coneix des de l'antiguetat i es reconeix com extremadament tòxic. A pressió atmosfèrica, l'arsènic sublima a 613 °C.
És un element essencial per a la vida i la seua deficiència pot donar lloc a diverses complicacions; no obstant, no es coneix en precisió la funció biològica. L'ingesta diària de 12 a 15 μg pot consumir-se sense problemes en la dieta diària de carns, peixos, vegetals i cereals; sent els peixos i crustacis els que més contingut d'arsènic presenten.
Aplicacions
En us
- Preservant de la fusta (arseniat de plom i cromo), us que representa, segons algunes estimacions, prop del 70 % del consum mundial d'arsènic.
- El arseniuro de gali és un important material semiconductor amprat en circuits integrats més ràpits, i cars, que els de silici. També s'usa en la construcció de diodos làser i LED.
- Aditiu en aleacions de plom i llautó.
- Insecticida (arseniat de plom), herbicida (arseniat de sodi) i verins: a principis del sigle XX s'usaven composts inorgànics pero el seu us ha desaparegut pràcticament en benefici de composts orgànics (derivats metílics). No obstant, eixes aplicacions estan declinant.
- El disulfur d'arsènic s'usa com a pigment i en pirotècnia.
- Decolorante en la fabricació del vidre (trióxido d'arsènic).
En desús
- Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda.
- S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el sigle XIX.
- Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric, per a l'agricultura.
- A lo llarc de l'història l'arsènic i els seus composts han segut utilisats en fins homicides, fonamentalment en forma d'anhídrit arsenioso (pols blanca, insípit e inodor cridat rei dels verins).
- Elaboració d'insecticida, herbicida, raticida, fungicides, etc, pero cada volta s'utilisa menys en estos fins.
Referències
- Grund, Sabina C.; Hanusch, Kunibert; Wolf, Hans Uwe. Arsenic and Arsenic Compounds (en inglés). doi:10.1002/14356007.a03_113.pub2
- Uthus E.O. (1994). "Arsenic essentiality and factors affecting its importance" (en inglés). pp. 199-208. «in Chappell W.R, Abernathy C.O, Cothern C.R. (eds.) Arsenic Exposure and Health. Northwood, UK: Science and Technology Letters. »
Bibliografia
- Biberg, Egon; Wiberg, Nils; Holleman, Arnold Frederick (2001). Inorganic Chemistry (en inglés). Academic Press. ISBN 978-0-12-352651-9
- Calvo Sevillano, Guiomar (2021). Historia del arsénico. Guadalmazán. ISBN 978-84-17547-35-6
- Eawag (2015). C.A. Johnson, A. Bretzler (coordinadores), Swiss Federal Institute of Aquatic Science and Technology (Eawag), ed. Geogenic Contamination Handbook – Addressing Arsenic and Fluoride in Drinking Water (en anglés). Duebendorf, Suiza
