Diferència entre les revisions de "Enrique Simonet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 41: Llínea 41:
 
* ''Flevit super illam'' (Plorà per ella), 1892, (Museu del Prado)
 
* ''Flevit super illam'' (Plorà per ella), 1892, (Museu del Prado)
 
* ''El Quite'', 1897 (Museu de Málaga)
 
* ''El Quite'', 1897 (Museu de Málaga)
* ''El juí de Paris'', 1904, (Museu de Màlaga)
+
* ''El juí de Paris'', 1904, (Museu de Màlaga)
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:57 23 oct 2024

Enrique Simonet Lombardo
Enrique Simonet - foto 4.jpg
Enrique Simonet pintant a la dòna de l'escultor Aniceto Marinas
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor
Naiximent: 2 de febrer de 1866
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 20 d'abril de 1927
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Enrique Simonet Lombardo (Valéncia, 2 de febrer de 1866 - † Madrit, 20 d'abril de 1927), fon un pintor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Inicis[editar | editar còdic]

Enrique Simonet naixqué el 2 de febrer de 1866 en la ciutat de Valéncia. Segons pareix la seua vocació primera o de l'infància fon eclesiàstica, pero la va abandonar per a dedicar-se a la pintura. A pesar de ser valencià de naiximent i de que va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de la seua ciutat natal, es va vincular al círcul malagueny tant per la seua pronta arribada, com pel seu orige familiar, la seua formació artística i la seua activitat professional en la ciutat de Màlaga. I també va estudiar en el taller del valencià Bernardo Ferrándiz en Màlaga, formant part de l'anomenada escola malaguenya de pintura.

Anada a Roma i atres viages[editar | editar còdic]

En l'any 1887, va marchar a Roma com a pensionat, on va realisar La decapitació de Sant Pau (en castellà, Decapitación de San Pablo), hui en la Catedral de Màlaga, aprofitant la seua estància per a viajar per tota Itàlia. També visità París vàries voltes i en 1890 feu un recorregut pel Mediterràneu. En Roma va realisar, en 1890, la seua obra més famosa: Anatomia del cor, també coneguda com ¡I tenia cor! o L'autòpsia.

Viajà a Terra Santa, on es va documentar per al seu monumental Flevit super illam; obra per la que va rebre numeroses medalles, entre elles la primera medalla en l'Exposició Internacional de Madrit de 1892, en l'Exposició Mundial Colombina de Chicago en 1893, en Barcelona en 1896 i en l'Exposició Universal de París (1900).

Entre els anys 1893 i 1894 viajà al Marroc com a corresponsal de guerra de l'Ilustració Espanyola i Americana i en l'any 1901 obtingué la càtedra d'Estudis de Formes de la Naturalea i l'Art de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va residir a partir de llavors, encara que passava els estius en Vigo.

Últims anys[editar | editar còdic]

En l'any 1911 va passar a formar part de l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrit i entre 1921 i 1922 fon director de la Residència El Paular per a paisagistes. D'esta última etapa destaca la pintura decorativa i paisagística. D'este periodo destaquen els tres grans llenços sobre Les Alegories del Dret, en el Palau de Justícia de Barcelona, en el que es representa en el centre el Dret Romà, a la dreta el Dret Eclesiàstic i a l'esquerra el Dret Marítim, i les huit Alegories de les Províncies en el Palau de Justícia de Madrit.

Va morir el 20 d'abril de l'any 1927 sent catedràtic de l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrit.

Obra[editar | editar còdic]

L'Autòpsia

Entre les seues obres més destacables es poden trobar:

  • La decapitació de Sant Pau, 1887, (Catedral de Màlaga)
  • Anatomia del cor o ¡I tenia cor! o L'Autòpsia, 1890, (Museu de Màlaga, en depòsit del Museu del Prado)
  • Flevit super illam (Plorà per ella), 1892, (Museu del Prado)
  • El Quite, 1897 (Museu de Málaga)
  • El juí de Paris, 1904, (Museu de Màlaga)

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons