Diferència entre les revisions de "Berlinita"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]
 
[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]
−
El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si.​ És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes)​ despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
+
La '''berlinita''' és un mineral de la classe dels [[minerals fosfats]]. Fon descoberta en l'any [[1868]] en una mina de la [[província de Värmland]], en [[Suècia]],<ref>{{cita llibre |autor=C.W. Blomstrand|data=1868 |títul=Om Westanå mineralier |url=http://rruff.info/rruff_1.0/uploads/OKVAF25_197.pdf |publicación=Öfversigt af Kongliga Vetenskaps-Akademiens Förhandlingar |pàgines=197-212 |idioma=suec}}</ref> sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
−
Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.
+
És un fosfat anhidro d'[[alumini]]. És l'anàlec del [[quars]], en alumini i [[fòsfor]] en lloc de [[silici]], per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina.​ Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.
  
−
El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.
+
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici.
−
 
 
−
== Aplicacions ==
 
−
S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.
 
−
 
 
−
El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]].
 
−
 
 
−
Atres importants usos del silici són:
 
−
 
 
−
* Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
 
−
* Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
 
−
* Com a element d'aleació en fundició
 
−
* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
 
−
* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
 
−
* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
−
* Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
 
−
* [https://books.google.es/books?id=V3PXbAWLAuQC&pg=PA137&dq=obtenci%C3%B3n+silicio&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs3sfj7ZbZAhVGPRQKHUYwAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=obtenci%C3%B3n%20silicio&f=false  Introducción a la Química Inorgánica. Universidad Nac. del Litoral. ISBN 9789875085626. ]
 
−
* [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725]
 
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
+
* Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321
−
* Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
 
−
* Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
 
−
* Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 11:54 6 ago 2023

Berlinita

La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Fon descoberta en l'any 1868 en una mina de la província de Värmland, en Suècia,[1] sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

Característiques[editar | editar còdic]

És un fosfat anhidro d'alumini. És l'anàlec del quars, en alumini i fòsfor en lloc de silici, per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina.​ Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i silici.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ C.W. Blomstrand (1868). Om Westanå mineralier (en suec), pp. 197-212.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Berlinita&oldid=273974»