Diferència entre les revisions de "Berlinita"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]] | [[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]] | ||
| − | + | El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes) despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica. | |
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | + | Les seues propietats són intermiges entre les del [[carbono]] i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc. | |
| − | + | El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos. | |
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics. | ||
| + | |||
| + | El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les [[Rajola|rajoles]]. | ||
| + | |||
| + | Atres importants usos del silici són: | ||
| + | |||
| + | * Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats | ||
| + | * Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura | ||
| + | * Com a element d'aleació en fundició | ||
| + | * Fabricació de vidre per a finestres i aïllants | ||
| + | * S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm | ||
| + | * La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | * [https://books.google.es/books?id=q5piMcoVEr4C&pg=PA91&dq=silicio+metaloide,+n%C3%BAmero+at%C3%B3mico+14++grupo+14&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjekZvG4pbZAhWGcRQKHbQUB9QQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20metaloide%2C%20n%C3%BAmero%20at%C3%B3mico%2014%20%20grupo%2014&f=false Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725] | ||
| + | * [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802 |
| + | * Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34 | ||
| + | * Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571 | ||
| + | * Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:51 6 ago 2023
El silici (del llatí: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si. És el segon element més abundant en la corfa terrestre (25.7 % en pes) despuix de l'oxigen. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i lluentor metàlica.
Característiques
Les seues propietats són intermiges entre les del carbono i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.
El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.
Aplicacions
S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.
El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les rajoles.
Atres importants usos del silici són:
- Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
- Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
- Com a element d'aleació en fundició
- Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
- S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
- La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
Referències
- Rodríguez, Ricardo Martínez (2008). Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 9788400086725
- [https://books.google.es/books?id=6i0kO3VTynEC&pg=PA454&dq=silicio++reacciona+con+los+hal%C3%B3genos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjJ1fek7JbZAhUFtxQKHb9vDycQ6AEIJzAA#v=onepage&q=silicio%20%20reacciona%20con%20los%20hal%C3%B3genos&f=false Dickson, T. R. (1976). Introducción a la Química. Reverte
Bibliografia
- Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
- Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
- Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
- Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berlinita.