Diferència entre les revisions de "Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Sinopsis == | == Sinopsis == | ||
[[Image:Guinot 1.jpg|250px|Josep Maria Guinot]] | [[Image:Guinot 1.jpg|250px|Josep Maria Guinot]] | ||
| + | |||
| + | |||
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]]. | El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]]. | ||
Revisió de 11:50 30 jul 2023
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec i llingüiste castellonenc.
Ficha del llibre
- Títul: Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana.
- Autor: Josep Maria Guinot i Galan.
- Editorial: Lo Rat Penat
- Edició: Valéncia, 1987.
- Idioma: Valencià.
- ISBN: 84-398-8660-8.
Sinopsis
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la gramàtica de la llengua valenciana que inclou fonètica, ortografia, morfologia i sintàxis. El llibre està prologat per Joan Gil i Barberà, president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat.
Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Sant Jordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)