Diferència entre les revisions de "Castell d'Alédua"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
  
 
* [[Alédua]]
 
* [[Alédua]]
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
*  Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57
 
*  Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p. 57

Revisió de 16:08 28 jun 2024

Castell d'Alédua

El castell d'Alédua, en el terme municipal de Llombay (Ribera Alta) és una fortalea àrap construïda a finals del sigle XII que se situa sobre un cap en el marge esquerre del riu Magre a uns 4 quilòmetros de la població, en el despoblat d'Alédua.

Història

El castell estava destinat a defendre la població d'Alédua que ya figurava com alqueria en el Repartiment. En el sigle XIV perteneixqué a la família Centelles, els quals en l'any 1494 el vengueren al Duc de Gandia, Joan de Borja, el qual obtingué de Carles I el títul de Marqués de Llombay, demarcació integrada d'Alédua.

La despoblació del castell va aparellada a l'expulsió dels moriscs (1609). Encara que en l'any 1625 Carles de Borja Centelles otorgà carta de repoblació, el lloc no tornà a ser habitat.

Ademés de ser el punt de defensa d'Alédua, es va convertir durant l'història en un punt de resistència, dels moros, en la Guerra d'Independència i despuix en les guerres carlistes.

Descripció

De planta rectangular conta en una torre situada en el centre, de tres altures i sòtol construïda en tapial sobre bassament de mamposteria. És molt similar als demés castells àraps d'esta part de Valéncia, com la Torre Muça de Benifayó, la Torre Espioca, la d'Almussafes i atres.

De l'antic castell a soles queden unes restes i una torre.

Curiositats

Domina tota la vista fins a Alédua e inclús al poblat moro de Llombay. És un castell curiós, per que no es troba en el cim de la montanya, sino en les seues faldes.

Vore també

Referències

Enllaços externs