Diferència entre les revisions de "Geb"

Revisió de 09:39 9 set 2023

Representació de Geb

Geb, (nom egipcíac: Keb. Nom grec: Geb. Deitat grega en el que era equiparat: Crono, segons Plutarco), deu creador en la mitologia egípcia, principi de vida i fertilitat, personificació de la Terra la Casa de Geb.

Iconografia

Geb va ser representat com un home de color vert obscur (el de la vegetació que cobrix el seu cos), en una oca sobre el cap (l'oca representa el seu nom en jeroglífic).

Mitologia

Geb és una de les deitats més antigues. Príncip dels Deus, hereta el tro el seu pare Shu, despuix va llegar l'autoritat sobre la Terra a Osiris, despuix va passar a Horus i finalment al faraó, denominat hereu de Geb.

En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i Tefnut. Germà i marit de Nut. Els seus fills varen ser Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal Bennu (l'au Fènix grec).

Vigila, en la Sala del Juí, el pesaje del cor del difunt i mantenia presoners els esperits dels que no havien segut justs, segons el Llibre dels Morts. També és guardià de les portes de la Duat (el Cel).

Sincretisme

Com a deu creador va ser identificat en Atum.

Cult

Va ser venerat en Heliópolis, Tebas, Apolinópolis Magna (Edfú), Kom Ombo, i Serabit el-Jadim (Sinaí).

Referències

Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales. ISBN 9788481642421
Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Geb.

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 Geb és una de les deitats més antigues. Príncip dels Deus, hereta el tro el seu pare [[Shu]], despuix va llegar l'autoritat sobre la Terra a [[Osiris]], despuix va passar a [[Horus]] i finalment al [[faraó]], denominat hereu de Geb.
-En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i [[Tefnut]]. Germà i marit de [[Nut]]. Els seus fills varen ser Osiris, [[Isis]], [[Neftis]], [[Seth]] i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal [[Bennu]] (l'au Fénix grec).
+En la cosmogonia heliopolitana era el fill de Shu i [[Tefnut]]. Germà i marit de [[Nut]]. Els seus fills varen ser Osiris, [[Isis]], [[Neftis]], [[Seth]] i Horus el vell. En Nut va produir el Gran Ou del que va sorgir el pardal [[Bennu]] (l'au Fènix grec).
 Vigila, en la Sala del Juí, el pesaje del [[cor]] del difunt i mantenia presoners els esperits dels que no havien segut justs, segons el [[Llibre dels Morts]]. També és guardià de les portes de la [[Duat]] (el Cel).