Diferència entre les revisions de "Neit"

Revisió de 18:54 6 abr 2023

Representació de Neit

Neit, o Neith, (nom egipcíac: Net; nom grec: Neit. Deitat grega: Atenea), és una antiga deesa de la guerra i la caça, posteriorment creadora de deus i hòmens, divinitat funerària, deesa del saber i inventora en la mitologia egipcíaca.

Iconografia

Dòna en la corona Roja del Baix Egipte, en arc i dos fleches, o un muçol i una llança o una llançadora de tejedora. També va ser representada com a escarabat, abella, vaca, peix, en cap de lleona, i a voltes donant de mamar a un cocodril.

Mitologia

Neit, també cridada Tehenut La Líbia, és una antiquíssima deesa egipcíaca el cult de la qual prové del periodo predinàstic, en el qual tenia forma d'escarabat, despuix va ser deesa de la guerra i la caça, i deesa inventora.

Mare de Sobek en l'Imperi Antic, considerada protectora del faraó, i identificada en l'abella. Protegix aixina mateix a Osiris i a Ra en les seues fleches que adorm als mals esperits.

En l'Imperi Nou es convertix en la deesa mare, ser andrógino creador de deus i hòmens, la que va engendrar l'univers a través de sèt fleches (o sèt paraules, puix també es dia que creava a través de la paraula) en les que va fer sorgir el tossal primigeni.

En el periodo saïta és una deesa nacional i se la proclamarà Mare de tots els deus.

En el seu aspecte funerari és la deesa protectora dels morts, la que va inventar el teixit (per lo que es convertix en patrona dels tejedors) i oferix tant les vengues com el sudari per als difunts. També era l'encarregada de restaurar les ànimes, a les que oferia pa i aigua despuix del seu llarc viage des del món dels vius.

Epítets

Va ser denominada Tehenut, la libia, Deesa-Mare durant l'Imperi Nou, la que va donar llum a Ra; com a deesa primordial, l'iniciadora del nàixer despuix que no hi haguera el nàixer; també Amamantadora de cocodrils en Sais, La Terrorífica en Esna, Dama d'Occident com a divinitat funerària;

Va ser venerada en Sais, a on els sacerdots de Neit eren mèdics obstetras, també en Esna, Tanis, Menfis, Prosópolis i El Fayum. Se celebraven festes en el seu honor el dia 23 del més de Tybi i l'11 del més de Meshir. Durant el periodo helenístic i romà, se celebrava un festival en honor a Neit huit dies abans dels idus de decembre, el dia de Tiberinalina (8 de decembre). Durant eixa festa les sacerdotises vérgens s'enfrontaven en armes per a conseguir el títul de suma sacerdot.

Referències

Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neit.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Deir_el_Bahari_080405.jpg|thumb|250px|Representació de Nejbet]]
+[[File:Neith.svg|thumb|250px|Representació de Neit]]
-'''Nejbet''' ''La de Nejeb'', (nom egipcíac: Nejbet; deitat grega: [[Ilitía]]),[[Deu|deesa]] protectora, en els naiximent i en les guerres, segons la [[mitologia egipcíaca]].
+'''Neit''', o '''Neith''', (nom egipcíac: Net; nom [[grec]]: Neit. Deitat grega: [[Atenea]]), és una antiga [[Deu|deesa]] de la guerra i la caça, posteriorment creadora de deus i hòmens, divinitat funerària, deesa del saber i inventora en la [[mitologia egipcíaca]].
 == Iconografia ==
-Té apariència de buitre [[blanc]], en les ales en repòs, en el hedyet, la Corona Blanca de l'Alt Egipte. Algunes voltes com a dòna, en una flor de [[loto]], una cobra, el [[anj]], i la Corona Blanca. Com a deesa guerrera, subjectant unes fleches. A voltes com una maternal [[vaca]].
+Dòna en la corona Roja del Baix Egipte, en arc i dos fleches, o un [[Muçol (animal)|muçol]] i una llança o una llançadora de tejedora. També va ser representada com a [[escarabat]], [[abella]], [[vaca]], [[peix]], en [[cap]] de [[lleó|lleona]], i a voltes donant de mamar a un [[cocodril]].
 == Mitologia ==
+Neit, també cridada '''Tehenut''' ''La Líbia'', és una antiquíssima deesa egipcíaca el cult de la qual prové del periodo predinàstic, en el qual tenia forma d'escarabat, despuix va ser deesa de la guerra i la caça, i deesa inventora.
-Deesa protectora de l'Alt Egipte, i del naiximent dels deus. També dona protecció al [[faraó]] durant el naiximent, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.
+Mare de [[Sobek]] en l'Imperi Antic, considerada protectora del [[faraó]], i identificada en l'abella. Protegix aixina mateix a [[Osiris]] i a [[Ra]] en les seues fleches que adorm als mals esperits.
-Deesa poderosa i temible que se situa, junt a [[Uadyet]], sobre el cap de [[Ra]], o del faraó, per a defendre'ls, escopinyant [[fòc]] i aniquilant a tot el que estime amolador.
+En l'Imperi Nou es convertix en la deesa mare, ser andrógino creador de deus i hòmens, la que va engendrar l'univers a través de sèt fleches (o sèt paraules, puix també es dia que creava a través de la paraula) en les que va fer sorgir el tossal primigeni.
-Va ser també una deesa demiürgue que, en els Texts de les Piràmides, establix la creació en sèt paraules (d'un modo similar al de Neit).
+En el periodo saïta és una deesa nacional i se la proclamarà ''Mare de tots els deus''.
+En el seu aspecte funerari és la deesa protectora dels morts, la que va inventar el teixit (per lo que es convertix en patrona dels tejedors) i oferix tant les vengues com el sudari per als difunts. També era l'encarregada de restaurar les ànimes, a les que oferia [[pa]] i [[aigua]] despuix del seu llarc viage des del món dels vius.
 == Epítets ==
-Se la va denominar “La de Nejeb”, “La Blanca de Nejeb”, “Corona Blanca”, “Senyora de Per Ur”, “Mare del Sol”, “Filla de Ra”, “Senyora dels uadis desèrtics”.
+Va ser denominada '''Tehenut''', la libia, Deesa-Mare durant l'Imperi Nou, la que va donar llum a Ra; com a deesa primordial, l'iniciadora del nàixer despuix que no hi haguera el nàixer; també Amamantadora de cocodrils en Sais, La Terrorífica en Esna, Dama d'Occident com a divinitat funerària;
-== Cult ==
-És una deesa originària de Nejab (Ilitiáspolis, El-Kab), venerada des de l'época predinàstica. Tenia el seu santuari en Edfu. Va ser deesa nacional i patrona de Nejen (Hieracómpolis, Kom el-Ahmar), la capital de l'Alt Egipte.
-== Noms teóforos ==
+Va ser venerada en Sais, a on els sacerdots de Neit eren mèdics obstetras, també en Esna, Tanis, Menfis, Prosópolis i El Fayum. Se celebraven festes en el seu honor el dia 23 del més de Tybi i l'11 del més de Meshir. Durant el periodo helenístic i romà, se celebrava un festival en honor a Neit huit dies abans dels idus de [[decembre]], el dia de Tiberinalina ([[8 de decembre]]). Durant eixa festa les sacerdotises vérgens s'enfrontaven en armes per a conseguir el títul de suma sacerdot.
-Figurava en la títulatura real, com a Senyora representant de l'Alt Egipte, junt a la deesa Uadyet del Baix Egipte, denominant-les [[Nebty]], Les Dos Senyores, significant que el faraó estava baix la seua protecció.
 == Referències ==
@@ Llínea 38: / Llínea 37: @@
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Nekhbet}}
+{{Commonscat|Neith}}
 [[Categoria:Mitologia]]
 [[Categoria:Mitologia egípcia]]
 [[Categoria:Deeses egipcíaques]]