Diferència entre les revisions de "Dilmún"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la [[mitologia sumèria]], Dilmún, és descrit a voltes com el lloc de l'eixida del sol o la terra de la vida i la seua patrona és la deesa [[Ninsikil]]. Una de les tablilles del Mit d' | + | En la [[mitologia sumèria]], '''Dilmún''', és descrit a voltes com el lloc de l'eixida del [[Sol|sol]] o la terra de la vida i la seua patrona és la deesa [[Ninsikil]]. Una de les tablilles del [[Mit d'Enki i Ninhursag]], la descriu com una terra virginal, a on els [[Lleó (animal)|lleons]] no maten, els [[Llop|llops]] no es duen als [[Corder|corders]], els [[Porc|porcs]] no saben que els grans són per a menjar. Aparentment, és el lloc a on va tindre escena l'història èpica de la creació protagonisada per [[Enki]], [[Ninhursag]] i [[Nammu]] i relatada en l'Enuma Elish. Ademés, era la morada de [[Ninlil]], deesa de l'aire. Dilmún és, també, el lloc a on va ser enviat [[Ziusudra]], o (Utnapishtim), despuix del [[Diluvi universal|Diluvi]], per a viure per a sempre. [[Gilgamesh]] va tindre que travessar el Mont Mashu per a alcançar esta terra, segons es relata en la seua epopeya. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:30 12 gin 2024
En la mitologia sumèria, Dilmún, és descrit a voltes com el lloc de l'eixida del sol o la terra de la vida i la seua patrona és la deesa Ninsikil. Una de les tablilles del Mit d'Enki i Ninhursag, la descriu com una terra virginal, a on els lleons no maten, els llops no es duen als corders, els porcs no saben que els grans són per a menjar. Aparentment, és el lloc a on va tindre escena l'història èpica de la creació protagonisada per Enki, Ninhursag i Nammu i relatada en l'Enuma Elish. Ademés, era la morada de Ninlil, deesa de l'aire. Dilmún és, també, el lloc a on va ser enviat Ziusudra, o (Utnapishtim), despuix del Diluvi, per a viure per a sempre. Gilgamesh va tindre que travessar el Mont Mashu per a alcançar esta terra, segons es relata en la seua epopeya.
Referències
- Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
- D. Arnaud, "Le panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
- González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion