Diferència entre les revisions de "Apsú"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; e…»)
 
Llínea 11: Llínea 11:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
 
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* G. Frame, Babilonia
+
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
+
* G. Frame. Babilonia
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
+
* J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
 +
 
 
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
 
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
+
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
+
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
+
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:23 3 març 2023

Apsú en escritura cuneiforme

Apsú (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit​ i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'aigua dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les mitologies sumèria i acadia i sobre la que sura la terra. Els llacs, manantiales, rius, pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

També existia Tiamat, el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la mar i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, Lahmu i Lahamu, que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, Anshar i Kishar de la que eixiria el deu del cel, Anu i d'ell, el seu fill Enki.

Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsú i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsú en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa Ninhursag, la seua mare Nammu, el seu visir Isimud i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

Referències

  • Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • G. Frame. Babilonia
  • J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

Enllaços externs

Commons