Diferència entre les revisions de "Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
==História==
 
==História==
  
L'any [[1986]] la [[Generalitat Valenciana]] va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta  que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la ''Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valencia''.
+
L'any [[1986]] la [[Generalitat Valenciana]] va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta  que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la ''Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia''.
  
 
Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspassada el juny de l'any anterior.
 
Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspassada el juny de l'any anterior.
  
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínies que son les següents:
+
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínees que son les següents:
  
* ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grao''
+
* ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau''
 
* ''Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol''
 
* ''Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol''
 
* ''Valencia-Pont de Fusta - Bétera''
 
* ''Valencia-Pont de Fusta - Bétera''
* ''Valencia-Pont de Fusta - Líria''
+
* ''Valencia-Pont de Fusta - Llíria''
* ''Valencia-Jesus - Villanueva de Castelló''
+
* ''Valencia-Jesús - Vilanova de Castelló''
* ''Alacant - Denia''
+
* ''Alacant - Dénia''
  
No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'''Ademús'' (Ara nomenada ''Empalme'') i la de ''Sant Isidre''. El traçat de este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram ''Sant-Isdre - Valencia-Jesus''  y la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. A més FGV va encargar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
+
No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'''Ademús'' (Ara nomenada ''Empalme'') i la de ''Sant Isidre''. El traçat de este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram ''Sant-Isidre - Valencia-Jesús''  i la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. A més FGV va encarregar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
  
Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inagurar el primer tunel del metro de Valencia en noves parades en el com son:
+
Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inaugurar el primer túnel del metro de Valencia en noves parades en el com son:
  
 
*''Beniferri''
 
*''Beniferri''
Llínea 31: Llínea 31:
 
*''Hospital''
 
*''Hospital''
  
Este túnel va permitir la unió de les llinies del nort i sud i va generar les llìnies 1 i 2 de FGV.
+
Este túnel va permitir la unió de les llinees del nort i sur i va generar les llinees 1 i 2 de FGV.
  
 
* '''<span style="background-color:;color:orange;padding:1px;font-size:105%">Línia 1</span>''' : ''Bétera - Villanueva de Castelló''
 
* '''<span style="background-color:;color:orange;padding:1px;font-size:105%">Línia 1</span>''' : ''Bétera - Villanueva de Castelló''
 
* '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%">Línia 2</span>''' : ''Líria - Torrent ''
 
* '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%">Línia 2</span>''' : ''Líria - Torrent ''
  
Mentrestant el tram ''Valéncia-Pont de Fusta - Ademús'' (''Empalme'') va a ser tancat al transit en la promessa de reconvertir-lo en un modern tramvia.
+
Mentrestant el tram ''Valéncia-Pont de Fusta - Ademús'' (''Empalme'') va a ser tancat al transit en la promesa de reconvertir-lo en un modern tramvia.
  
L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa  - Grao'' va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.
+
L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa  - Grau'' va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.
  
 
L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,  
 
L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,  
*[[Metrovalencia]] a la xàrcia de Valencia Ciutat i la seua àrea metropolitana.  
+
*[[MetroValencia]] a la xàrcia de Valencia Ciutat i la seua àrea metropolitana.  
 
*[[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
 
*[[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
  
En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínies en els 2 núcleus.
+
En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínees en els 2 núcleus.
  
  
 
[[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 15:18 18 set 2009

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), es l'organisme públic depenent de la Generalitat Valenciana que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la Comunitat Valenciana des de 1986, data en la que va assumir les competències de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) de titularitat estatal.

FGV te dos ret diferenciades en la Comunitat Valenciana, una en Valéncia i les seues rodalies i un atra en Alacant i les seues rodalies.

História

L'any 1986 la Generalitat Valenciana va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia.

Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspassada el juny de l'any anterior.

De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínees que son les següents:

  • Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau
  • Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol
  • Valencia-Pont de Fusta - Bétera
  • Valencia-Pont de Fusta - Llíria
  • Valencia-Jesús - Vilanova de Castelló
  • Alacant - Dénia

No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'Ademús (Ara nomenada Empalme) i la de Sant Isidre. El traçat de este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram Sant-Isidre - Valencia-Jesús i la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. A més FGV va encarregar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.

Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inaugurar el primer túnel del metro de Valencia en noves parades en el com son:

  • Beniferri
  • Campanar-La Fe
  • Turia
  • Angel Guimerà
  • Plaça Espanya
  • Jesus
  • Patraix
  • Hospital

Este túnel va permitir la unió de les llinees del nort i sur i va generar les llinees 1 i 2 de FGV.

  • Línia 1 : Bétera - Villanueva de Castelló
  • Línia 2 : Líria - Torrent

Mentrestant el tram Valéncia-Pont de Fusta - Ademús (Empalme) va a ser tancat al transit en la promesa de reconvertir-lo en un modern tramvia.

L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grau va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.

L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,

  • MetroValencia a la xàrcia de Valencia Ciutat i la seua àrea metropolitana.
  • Tram (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.

En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínees en els 2 núcleus.