Diferència entre les revisions de "En defensa de la llengua valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
(→Cites) |
||
Llínea 85: | Llínea 85: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l'espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l'atac és contra l'essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga.|''[[En defensa de la | + | {{Cita|El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l'espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l'atac és contra l'essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol}} |
{{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} | {{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} |
Revisió de 15:21 13 gin 2023
En defensa de la llengua valenciana és el títul d'un llibre de l'escritor valencià Miquel Adlert Noguerol que fon editat en l'any 1977. El seu títul complet és En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla.
Ficha del llibre
- Títul: En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla
- Autor: Miquel Adlert Noguerol
- Imprenta: Artes Gráficas Soler
- Editorial: Del Cénia al Segura
- Any: 1977
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- Depósit Llegal: v. 2.988-1977
Index
I. Explicacions
1. Caic en l'engany de la catalanisació i me n'ixc.
2. Ciència, Llengua, Poble i Cultura.
3. Caràcter del present treball.
II. Instruccions
- Vocals
- Consonants
- Signes ortogràfics auxiliars
- Accents
- Substantiu
- Adjectiu
- Plurals
- Femení
- Diminutius, aumentatius i afectius
- Article (sic)
- Pronom
- Verbs
- Adverbi
- Preposició
- Geminacions
- Radical
- Terminació
- Tractaments
- Substitucions de paraules
- Modismes
- Denominacions
- Mare de Déu del Desamparats i no Desemparats
- Micalet i no Miquelet
- Regne de Valéncia o Valéncia o Regió Valenciana o Regió de Valéncia i no País Valencià ni Llevant
- Valéncia i no València
Bibliografia
Cites
El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l'espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l'atac és contra l'essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol
La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim País Valencià és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels Països Catalans. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol